Això que fem aquí també és futbol?

Un cap de setmana sense lliga a primera divisió no és un cap de setmana normal. És molt més avorrit. Et permet gaudir d'altres aficions, d'altres esports..., però com que estàs enganxat i saps que juguen les seleccions estatals, sempre acabes seient al sofà, agafant el comandament a distància i buscant que a la tele apareguin 22 jugadors perseguint una pilota per intentar passar una bona estona. Sempre i quan, això sí, no et posis davant el televisor i sigui el torn de la selecció del Brasil. El grup d'un entrenador que decideix deixar a la banqueta el millor lateral del món i també el més decisiu perquè ell el que vol és que el seu lateral defensi i no ataqui. Dani Alves va començar el partit a la banqueta diumenge contra l'Equador i va sortir al terreny de joc a la meitat de la primera part perquè es va lesionar Maicon. El blaugrana, tant al camp com a la banqueta, devia pensar que estava jugant a un esport totalment diferent al que disputa amb el Barça cada dos o tres dies. Amb el seu equip juga a l'atac, pressiona, ofega el rival, ho fa gairebé tota l'estona en camp contrari, té la pilota, es mou... Es diverteix. Amb la seva selecció segur que s'avorreix, com s'avorreixen tots els aficionats que es posen davant la televisió per veure la pentacampiona del món i es troben una caricatura del que hauria de ser la selecció del Brasil. El que fa Dunga és de presó, tenint en compte el que és el futbol per als brasilers. Deixar-se dominar per l'Equador i convertir el porter Julio César en el millor de la canarinha és un delicte. Jugar amb vuit futbolistes molt a prop de la teva àrea i atacar amb només dos homes esperant que algun dels dos s'inventi una jugada de gol perquè la resta de companys estan a cinquanta metres és un insult per a tots aquells que han gaudit durant anys i anys amb la selecció del Brasil. Dunga ha transformat la selecció més gran de la història del futbol en un equip petit que va aconseguir empatar a l'Equador perquè així ho van voler els astres, per res més. I el més preocupant és que el mal joc del Brasil no és d'un partit. És de fa mesos i mesos, els que fa que Dunga és seleccionador. Com també és preocupant l'estat de forma de Ronaldinho. El brasiler continua en caiguda lliure. Quan l'has vist fer tot el que ha fet amb el Barça, t'entren ganes de plorar ara que veus que només juga en cinc metres quadrats, que no marxa de ningú ni ho intenta i que ja només serveix per llançar els córners. Quina llàstima que decidís deixar de ser futbolista. Com també és una llàstima que Dunga sigui entrenador.