Esperant poder tornar a fer barri

El Club Esportiu Santa Eugènia de Ter (Ceset) és molt més que un club de bàsquet; és un eix clau en la inclusió social i el foment de barri en aquest antic municipi annexionat a la ciutat de Girona el 1963. Un eix que ara ha quedat totalment frenat pel coronavirus i que no és clar quan podrà reprendre l’activitat, tot i que es confia que pugui ser a la tardor.

El Ceset es va fundar el 1983 a través de l’associació de veïns del barri de Santa Eugènia, que després se’n va desvincular, però ha mantingut el seu esperit fundacional de ser una eina de formació i convivència dels jugadors i de l’entorn social, col·laborant molt estretament amb els centres esportius de la zona i amb les diferents entitats socials del barri. El seu actual president, Juanjo Leal, remarca que el seu principal objectiu és que “cap nen ni nena del barri es quedi sense fer esport, independentment de la classe social”. Recorda que es tracta d’un “barri de classe obrera” i que, per això, el club té un sistema de beques perquè ningú es quedi fora. Tenen 16 equips masculins i femenins de bàsquet (en totes les categories, des de pre-mini fins a sènior) i aquesta temporada tenien en total vora 180 jugadors federats. A més, treballen a les escoles de la zona i intenten “retornar al barri tot els que els dona”, comprant tot el que poden en entitats de Santa Eugènia.

Tota una feina de creació de comunitat que ara està en un parèntesi. Leal recorda com es va aturar tot de manera “radical” a mitjan setmana del 9 de març i subratlla com l’allargament de la situació “els passa factura; estan acostumats a un ritme i es troba a faltar l’activitat, els nois i noies passaven moltes hores aquí”. De moment han obert les preinscripcions per a la temporada que ve gràcies a una aplicació nova que permet fer-ho telemàticament, però sense cobrar per ara cap quota perquè no es té clar què passarà. “S’especula que podrem tornar-hi al setembre, però fins que hi hagi un missatge de la federació o de les autoritats no estarà clar. Nosaltres, però, necessitem planificar, amb 16 equips, si no, seria impossible”, explica Leal. L’aturada, en principi, però, no té efectes econòmics en el club ni n’amenaça la viabilitat, ja que, segons explica el president, els membres de la junta –bàsicament pares i mares de jugadors i jugadores– són voluntaris que no cobren, els entrenadors tampoc no estan cobrant durant aquests dies d’aturada, i el pavelló on juguen tampoc els suposa cap cost ja que és municipal.