Amb l’aigua al coll

Aplicació d’ERTO, davallada de socis, pèrdua d’ingressos, sol·licitud de crèdits ICO i mesures de contenció de les despeses són ara per ara la realitat de pràcticament tots els clubs de Catalunya arran de l’esclat de la pandèmia del coronavirus. A mitjan abril, un mes després de l’inici de l’estat d’alarma, Enric Bertran, el president de la Federació Catalana de Natació, que aplega alguns dels grans clubs del país, ja va emetre un senyal d’alerta. “Estic molt preocupat pel futur dels clubs, que per mi són el teixit associatiu més important de Catalunya i representen l’autèntic esperit de les nostres federacions. Si la situació s’allarga i no som capaços d’ajudar-los, es pot produir la desaparició d’alguna d’aquestes entitats més petites o si no és així que algun d’aquests grans clubs, que han apostat per l’aspecte social i esportiu des de la base fins a l’alt nivell, no puguin continuar com fins ara. En resum, en un futur, està en perill l’esport de competició tal com l’hem entès fins ara. Si aquests clubs no poden continuar invertint en esport, la realitat esportiva de Catalunya canviarà i potser hauran de renunciar a jugar competicions europees”, deia aleshores.

En ple procés de desescalada, els clubs encara estan avaluant la dimensió de la patacada, però tenen clar que per subsistir hauran d’aplicar mesures de restricció durant força temps. El president del CN Sabadell, Claudi Martí, al capdavant d’una entitat amb 25.000 socis, ja ha anunciat aquesta setmana que retallarà uns 250.000 euros dels dos milions que cada temporada inverteix en l’esport de competició. El CN Mataró, un altre dels grans clubs poliesportius (natació, waterpolo, natació artística, tennis de taula, triatló i esport adaptat) del país, també està patint els efectes negatius de la pandèmia. “Tot aquest període que hem estat tancats s’ha produït una caiguda d’ingressos important, que bàsicament s’ha centrat en els cursets i en les estades d’esportistes de clubs, precisament en l’època de màxima demanda. També ha coincidit que els mesos d’abril, maig i juny és el període de màxima captació de socis perquè és quan comença a fer calor i nosaltres som un club bàsicament de platja. Aquest any l’entrada ha estat pràcticament zero perquè ningú s’apunta a un club si veu les instal·lacions tancades i sense un horitzó clar”, remarca Joan Gros, el president del CN Mataró. El dirigent mataroní quantifica la davallada de socis: “Abans del tancament gairebé arribàvem als 6.300 i ara devem estar entre els 5.800 i els 5.900.” I hi afegeix: “Hem tingut socis molt afectats perquè eren autònoms i han hagut de tancar els seus comerços o també han patit un ERTO. Amb aquest col·lectiu, hem intentat modestament buscar fórmules per ajudar-los i procurar que ningú quedés fora. D’altres, s’han adonat que realment no feien ús habitual de les instal·lacions i simplement s’han donat de baixa.”

Com pràcticament tots els clubs, el CN Mataró va haver d’aplicar un ERTO a gairebé tot el personal i els esportistes de l’entitat. “L’ERTO, des del punt de vista de la tresoreria, tampoc ha estat gens bo perquè molts dels afectats no ha cobrat res encara o quantitats molt minses, tot i tenir-ho reconegut. Aquests treballadors haurien estat tres mesos sense cobrar res i aleshores des del club hem fet bestretes per intentar que si més no rebessin uns ingressos similars als que tenien”, resumeix Gros. El president del CN Mataró quantifica la caiguda dels ingressos entre el 15% i el 20% del que tenien pressupostat.

La primera mesura per remuntar el vol és recuperar una certa normalitat i fer les activitats habituals: els cursets, les estades de clubs estrangers i les activitats d’estiu. “De moment, la resposta ha estat impressionant perquè els pares necessiten trobar alternatives perquè els seus fills facin alguna activitat i a més ja tenim algun grup per fer una estada a finals d’agost”, destaca el president mataroní. La segona mesura és ajustar el pressupost del curs que ve: “Hem de buscar mesures de contenció de la despesa i coses que fins ara havíem fet no les podrem fer o no les podrem fer amb la intensitat que ens agradaria.” Les retallades també afectaran l’esport de competició. Paradoxalment, durant el confinament el CN Mataró va assolir tota una fita històrica perquè la comissió delegada de la federació espanyola va decidir donar les competicions de waterpolo per acabades i atorgar el títol de divisió d’honor femenina a l’equip de Marina Zablith, que liderava la classificació després de tretze jornades. “Ho vam celebrar a través d’una videoconferència, que no és la manera més habitual de celebrar una fita tan rellevant”, lamenta Gros. Ara, però, la situació és incerta i ni tan sols pot assegurar que els dos equips –el masculí va acabar cinquè– puguin jugar les competicions europees el curs vinent. “És una cosa que haurem de posar sobre la taula. En aquests moments no hi ha res segur. La nostra voluntat seria poder-les jugar, evidentment, però sabem que la competició europea té les seves despeses i dificultats. Ara és prematur dir-ho, perquè haurem de veure com acaba aquest període i després com podem enfocar la temporada al setembre, i de quin pressupost disposem”, sentencia.