Esports
Onze metres molt cruels
La inferioritat numèrica durant quasi una hora esgota l'Espanyol just quan disfrutava dels seus millors minuts
Glasgow i Leverkusen agermanades com a maledicció periquita. El destí va ser cruel. 19 anys després es va repetir la imatge: llàgrimes i desconsol vestit de blanc-i-blau damunt la gespa. Els penals van enfonsar l'Espanyol després d'un esforç sobrehumà des de l'expulsió de Moisés al minut 67. Jônatas va aportar esperança amb el 2-2 quan no quedava aire, però Palop va aturar tres penals de quatre i el títol torna a Sevilla.
L'esperança de repetir l'inici d'altres finals, el gol ràpid que esvaís nervis i injectés moral va esvair-se ràpid. El domini era del Sevilla. I les arribades, també. Juande va situar tres migcampistes on l'Espanyol només n'hi tenia dos i els andalusos en van treure profit. La pilota circulava en superioritat pel centre i les entrades per bandes acabaven de generar el pànic.
El gol del Sevilla, però, no va arribar per cap virtuosisme, sinó per una badada inconcebible en una final europea. Un córner a favor va derivar en una ràpida contra. De Palop a Adriano, David massa lent i 0-1 al minut 18.
La superioritat del Sevilla al mig comportava un risc assumible: llibertat per a David García, limitat tècnicament i nerviós, que acumulava imprecisions. El punt més perillós, alhora, era deixar sempre Riera amb un Alves sense ajudes. I l'empat va sortir del manacorí: retallada, xut amb la dreta i gol ajudat d'Alves.
La represa va arrancar amb rectificació de Juande. Maresca a la banqueta i aparició de Navas. Més profunditat per la dreta i menys espais per a Riera. Així, el Sevilla va repetir l'inici decidit del primer temps, però ben aviat va recular. Al 55, Palop es va lluir en una rematada de Tamudo i sense temps a maleir-lo desviava al travesser una volea a Riera. L'Espanyol tenia més fam de glòria europea i provava de demostrar-ho. Valverde s'hi sumava amb l'entrada de Pandiani. Més munició. Una aposta valenta que trobava rèplica en forma d'expulsió just quan el partit es posava de cara: Moisés veia la segona groga i quedaven 20 minuts. La reacció va ser canviar i fer enfadar Tamudo.
En el joc d'escacs entre tècnics Juande va fer el següent moviment. Ambiciós, no podia ser d'una altra manera. L'entrada de Renato i sacrificar un defensa va tancar l'Espanyol a l'àrea, sense opcions de contracop. Espelmeta a Sant Gorka Iraizoz. Sempre respon. Com al 82 a un pam de Kanouté. I la carta Coro? No era el dia.
La pròrroga feia mala pinta amb els jugadors fosos. Per què mentir. L'Espanyol va resistir, però Kanouté va exercir de pichichi en el pitjor moment, al final del primer temps. Sense alè ni energia va aparèixer el geni marcià de Jônatas per tornar a Leverkusen via penals. Errades de Luis García, Jonâtas i Torrejón. Epíleg per plorar.
L'esperança de repetir l'inici d'altres finals, el gol ràpid que esvaís nervis i injectés moral va esvair-se ràpid. El domini era del Sevilla. I les arribades, també. Juande va situar tres migcampistes on l'Espanyol només n'hi tenia dos i els andalusos en van treure profit. La pilota circulava en superioritat pel centre i les entrades per bandes acabaven de generar el pànic.
El gol del Sevilla, però, no va arribar per cap virtuosisme, sinó per una badada inconcebible en una final europea. Un córner a favor va derivar en una ràpida contra. De Palop a Adriano, David massa lent i 0-1 al minut 18.
La superioritat del Sevilla al mig comportava un risc assumible: llibertat per a David García, limitat tècnicament i nerviós, que acumulava imprecisions. El punt més perillós, alhora, era deixar sempre Riera amb un Alves sense ajudes. I l'empat va sortir del manacorí: retallada, xut amb la dreta i gol ajudat d'Alves.
La represa va arrancar amb rectificació de Juande. Maresca a la banqueta i aparició de Navas. Més profunditat per la dreta i menys espais per a Riera. Així, el Sevilla va repetir l'inici decidit del primer temps, però ben aviat va recular. Al 55, Palop es va lluir en una rematada de Tamudo i sense temps a maleir-lo desviava al travesser una volea a Riera. L'Espanyol tenia més fam de glòria europea i provava de demostrar-ho. Valverde s'hi sumava amb l'entrada de Pandiani. Més munició. Una aposta valenta que trobava rèplica en forma d'expulsió just quan el partit es posava de cara: Moisés veia la segona groga i quedaven 20 minuts. La reacció va ser canviar i fer enfadar Tamudo.
En el joc d'escacs entre tècnics Juande va fer el següent moviment. Ambiciós, no podia ser d'una altra manera. L'entrada de Renato i sacrificar un defensa va tancar l'Espanyol a l'àrea, sense opcions de contracop. Espelmeta a Sant Gorka Iraizoz. Sempre respon. Com al 82 a un pam de Kanouté. I la carta Coro? No era el dia.
La pròrroga feia mala pinta amb els jugadors fosos. Per què mentir. L'Espanyol va resistir, però Kanouté va exercir de pichichi en el pitjor moment, al final del primer temps. Sense alè ni energia va aparèixer el geni marcià de Jônatas per tornar a Leverkusen via penals. Errades de Luis García, Jonâtas i Torrejón. Epíleg per plorar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.