El Madrid s'imposa a l'Olympiacos

En un partit d’infart el Madrid va superar amb molts problemes l’Olympiacos (4-2) a pesar de jugar amb superioritat numèrica quasi tot el partit. Els grecs manaven per 1-2 a la segona part en un partit de molta tensió i van tenir molt a prop la victòria, però el cansament i un Casillas de nou excel·lent van acabar per passar-li factura.

L’Olympiacos es va mostrar verd en alguns conceptes defensius. Per començar, va donar llibertat a Guti i quan aquest no té vigilància el Madrid guanya en fantasia; i, per continuar, la banda esquerra va ser una autèntica bicoca per bombardejar la porteria grega. El rumb, doncs, semblava clar, però com diria Boskov “futbol és futbol”; l’equip de Schuster va desaprofitar una ocasió d’or per sentenciar a la primera part i després va haver de patir per no haver d’encaixar una derrota humiliant.

L’equip blanc es va trobar molt aviat amb el marcador a favor. Pilota perduda per la defensa grega, desmarcatge de Van Nistelrooy, refús del porter i rematada final de Raúl. Però poc després Galletti aprofitava un servei de Djordjevic i empatava. Sense temps per respirar els grecs es quedaven amb deu jugadors per l’expulsió de Torosidis, que va agafar del braç Van Nistelrooy quan encarava porteria. Faltaven 78 minuts, però els blancs es van estavellar en atac i van acabar traspassant l’ansietat a una afició que feia temps que no estava tan crispada, sobretot quan, tan bon punt va començar la segona part, els grecs es van avançar (1-2) amb un gol de l’exmadridista Julio César rematant una falta centrada per Djordjevic.

Èpica i reconciliació
La vella recepta de l’èpica va tornar a ser el recurs dels blancs per superar el tràngol, això sí, amb la inestimable aportació de Robinho. El brasiler, acomplexat durant la primera part potser per l’embolic de la seva festa a Rio, es va trobar amb un gol de cap als 68 minuts (2-2) que el va alliberar per convertir-se en el jugador decisiu.

El brasiler va començar forçant un penal que Van Nistelrooy va enviar a la grada, va continuar a vuit minuts del final clavant un punxot que hauria signat Puskas i que permetia a Schuster respirar tranquil (3-2), i va acabar servint en safata el quart al recent incorporat Balboa.

La festassa de reconciliació del brasiler amb el club, però, no va amagar del tot la realitat. L’Olympiacos, amb deu i amb el marcador a favor, va estar molt a prop de marcar el tercer, el quart i el cinquè i només Casillas es va guanyar el sou, sobretot en una aturada amb 3-2 i el temps complert que va estar a punt de deixar el marcador en taules. Els 3.000 grecs es van quedar amb la boca oberta, però van pagar la seva frustració cridant: “Barça, Barça, Barça”.