El Barça guanya 3 a 0 l'Olympique de Lió en un partit amb molta tensió latent i final feliç

Primera part
Bon inici de l'equip blaugrana, incisiu en atac, amb ocasions destacades, com una de Deco al minut 10 que el porter de l'equip francès ha pogut rebutjar. Al cap d'1 minut, xut perillós de Ronaldinho. Bones sensacions inicials al Camp Nou. Cinc minuts després, una jugada trenada de Messi, Henry i Ronaldinho gairebé acaba en gol, però el brasiler no escull la millor definició i el defensa li treu la pilota. Tot plegat, sensacions positives, algun desplegament ofensiu del Lió amb poc perill, però, malgrat les oportunitats, el Barça segueix sense fer gol.
De fet, el gol l'ha fet el Lió, en pròpia porteria (minut 21). Ha estat Clerc, que ha defensat amb poca habilitat una centrada perillosa -Milito tenia la canya a punt- de Messi, enviant la pilota dins de la porteria. Com era de preveure, el Barça aprofita que davant té un equip que no es tanca deliberadament com l'Osasuna o el Racing, juga amb espais i no té l'agressivitat defensiva d'un equip sense jugadors tècnics. Amb el vent a favor d'aquesta característica del rival, el Barça pot articular el seu discurs de toc i retoc, amb passades a l'espai en diagonal a la línia davantera.

El Barça, però, ha permès que el Lió s'aprofités del relaxament de l'equip blaugrana, que amb el marcador a favor... s'ha deixat anar. El Lió ha estirat línies a poc a poc i els jugadors destacats del Barça han pecat d'individualisme, buscant jugades complexes i transmeten poca sensació d'equip conjuntat, articulat i ben engreixat. Res d'estrany en un mes de setembre.

Minut 24. Falta perillosa a favor del Lió, que disposa d'un especialista temible, Juninho. El Camp Nou, intranquil abans, respira tranquil quan comprova satisfet que la pilota se'n va fora. El partit continua amb vent a favor, malgrat que d'ençà del gol l'equip funciona a menys revolucions, i que Touré Yaya ja ha fet un parell de faltes que perfectament l'haurien pogut fer mereixedor d'una targeta groga.

Però els equips amb bons jugadors tenen la sort/dissort de poder engalanar-se amb una acció d'un jugador. I al minut 36 Messi ha fet el que sap fer: roba una pilota, combina amb Ronaldinho, el brasiler fa una precisa passada que l'habilita sol a l'àrea rival, fa un retall, s'ho prepara i quan té el gol a la vista, xuta i es creua el defensa Clerc, que expia el seu error anterior -que ha costat un gol al seu equip- amb un rebuig decisiu. I amb aquest llumí de futbol s'obliden els detalls que no funcionen idòniament.

El Barça, però transmet bones sensacions davant d'un rival que li permet jugar al futbol amb el seu estil de toc, retall, combinació i, en síntesi, tècnica i intuïció.

Mitja part, sensacions positives però un sol gol i de rebot.

Segona part
Comença la segona part. Sorprèn que el Lió juga sense gaire vocació ofensiva.El Barça, amb Messi, Deco, Ronaldinho, Abidal, Toure Yaya, MIlito i Henry al camp, funciona amb un ritme erràtic, amb embranzides elèctriques, com la de Messi al minut 47, que pífia una bona oportunitat, i moments de tedi en què perd, delega o renuncia al control de la pilota, encara que no, aparentment, del partit. Al minut 48, Rijkaard fa escalfar Giovani, Oleguer i Iniesta. Potser per provocar en els jugadors que són al camp una reacció, potser perquè ja ha previst canvis durant la mitja part.

Al minut 52, xiulets a Ronaldinho per imprecisions. Una part del públic perd la paciència, una altra part es mostra comprensiva. Són pocs xiulets, però denoten un malestar latent amb l'equip, i Ronaldinho, com a cap visible, en rep les conseqüències. El record del bon joc de fa dos anys encara és recent i l'equip actual pateix la comparació amb el que va saber fer fa dos anys i ara sembla incapaç de repetir.

Amb tot, el partit continua, el marcador no canvia, els ànim s'impacienten i al minut 54 Messi posa l'ai al cor quan arran d'una topada es deixa caure i es tapa la cara en senyal de dolor. Però es recupera de seguida. El partit manté el to. El Barça vol, però el joc no flueix. Individualment hi ha jugadors que sumen mèrits, com Abidal, i d'altres que pateixen el rigor del judici del Camp Nou, com Deco. L'equip contrari, desdibuixat respecte al dels anys anteriors, sembla que no hi sigui, i que el partit enfronta el Barça 2007 amb el Barça 2006. Passen els minuts i si no fos perquè el Barça va per davant del marcador el partit podria ser molt més tens, a nivell de relació públic-equip, del que és.

Al minut 61 l'entrenador francès, Alain Perrin, mou fitxa i fa entrar un segon davanter, Milan Baros. El Barça s'ha instal·lat en la seva pròpia xarxa de joc horitzontal, lent, individualista, voluntariós però poc intel·ligent. El bullir del Camp Nou desprèn la impressió que el brou pot ser agra si la cosa no canvia. Al minut 64 Xavi xuta des de fora de l'àrea.

I al 64, el més semblant a una notícia: Ronaldinho, per segon partit consecutiu, és substituït, i el públic l'acomiada amb més aplaudiments que xiulets. Quan el van substituir a Pamplona, Ronaldinho va atribuir-ho a que dimecres hi havia partit. Però avui, dimecres, també el canvien. Entra Iniesta al camp i Henry recupera una posició més centrada a la davantera i de seguida toca la primera pilota en una bona estona, amb cert perill. Les fitxes semblen posades al seu lloc. Al minut 68, xut perillós d'Henry, que ubicat com a punta destacat sense Ronaldinho sembla que ha tornat a entrar al partit.

El Barça ha recuperat el to en els últims cinc minuts. Deco fa una bona jugada en perpendicular, ràpida, però mal acabada. Henry rep una targeta groga per continuar una jugada ja sancionada. El partit s'obra. El Lió s'anima i s'estira. Amb un 1 a 0 el públic desconfia del Barça, que no té ni de lluny la confiança de l'engròs del públic. En tot cas, es percep que l'equip no es conforma amb l'1 a 0 i s'ha posat les piles. Potser sigui poc correcte afirmar-ho, però des que Ronaldinho no és al camp, els jugadors de la meitat en amunt de l'equip semblen més desbloquejats i disposats a deixar-se anar. El resultat és que els atacs del Barça, amb Deco, Iniesta, Xavi i Henry són més perillosos, veloços i incisius. Encara que, de moment, igual d'infructuosos.

Al minut 78 Rijkaard canvia Xavi, el més fluix dels centrecampistes, per Dos Santos, davanter agosarat ovacionat pel públic. Falten 12 minuts i el Barça vol fer el segon gol per evitar un final incòmode i potencialment problemàtic. Amb tot, la sensació és que el Barça no ha sabut desfer-se d'un rival el joc del qual no ha semblat justificar el patiment latent que està provocant.

Minut 80. Nervis: Juninho xuta una falta. Alleugeriment immediat: la pilota, a la tanca. El contraatac gairebé el culmina Dos Santos. Dos minuts després, l'alliberació: una jugada d'equip a la línia d'atac, amb Iniesta, Dos Santos i Messi, que fa el gol. Senzill, ràpid, al primer toc, com el Barça 2006.

Sense la pressió del marcador i l'equip rival resignat, ara sí, el Barça s'agrada. Defensa bé, combina bé. Només faria falta que Henry marqués un gol per completar un final de partit que fa 10 minuts semblava utòpic. Però Rijkaard potser té uns altres plans, perquè crida Bojan de la banqueta. El jove jugador substitueix Messi. Tots dos són molt aplaudits pel Camp Nou. Les comparacions són odioses, però indiquen l'estat d'ànim del públic.

I com si fos un desig col·lectiu que s'ha de complir, Henry fa gol. Després d'una jugada de Dos Santos que en comptes de passar-la vol fer ell el gol però el falla, Henry aprofita el rebuig per fer un gol segurament catàrtic.

Partit positiu en tots els aspectes del Barça 2007 que en alguns moments ha fet pensar que potser aconseguirà semblar el Barça 2006 durant els pròxims mesos. Al final, l'equip aplaudeix l'afició, i l'afició respon recíprocament.