Carlos Sastre es permet somiar

A l’últim alè, quan el pilot es disposava a afrontar el darrer dels sis gegants de categoria especial repartits per les tres jornades alpines, per fi la general del Tour va patir l’esperada batzegada. Va trigar però va valer la pena. Fidel a la seva llegenda, l’Alpe d’Huez va premiar amb el mallot groc l’aposta més valenta, la d’un Carlos Sastre per fi decidit a fer un pas endavant. El corredor del CSC va realitzar una exhibició des del primer a l’últim revolt del mític port i a més de guanyar en solitari l’etapa reina amb més de dos minuts d’avantatge va aconseguir el liderat.

Una inesperada diferència que permet somiar a l’escalador d’Àvila amb la glòria a París als seus 33 anys, encara que caldrà veure si és suficient per afrontar la crono final, modalitat en la qual no és precisament un especialista.

Atac contundent
L’actuació de Sastre va tenir el punt d’èpica que sempre ha acompanyat la ronda francesa. Aquesta vegada no va deixar lloc a l’especulació ni va esperar a veure-les venir. Seguint l’estudiada tàctica del CSC, va atacar amb decisió ja en l’exigent primer revolt, sense espantar-se pels altres 20 que conformen l’ascens que possiblement exerceix més pressió psicològica sobre els ciclistes.

En el primer intent el nou líder es va endur Mentxov. En el segon, conscient que estava davant la seva última oportunitat, va decidir jugar-s’ho tot a una carta sense que el pogués seguir ningú. Va obrir forat de seguida i la diferència es va anar ampliant de forma imparable. La resta de favorits, incrèduls davant un atac tan matiner, es van quedar sense capacitat de resposta. A Evans se’l veia justet, buscant com en ell és habitual una roda amiga, Mentxov ni tan sols podia seguir el ritme del grupet de candidats, els germans Schleck havien de complir ordres d’equip i a Köhl, la revelació, li va pesar la pressió.

El menú de l’etapa reina era de sobres el més atractiu d’aquesta edició, però el cert és que li van sobrar gairebé 200 quilòmetres tot i la presència de dos colossos com el Galibier i la Croix de Fer. Escapades com les de Rubén Pérez, Velits i un dia més Scumacher es van quedar en simple anècdota. L’etapa, i en bona mesura el Tour, es va jugar en els 10,5 km d’ascensió a l’Alpe d’Huez. Així ho va entendre Sastre, que té a la general el seu company Frank Schleck a 1:24; Köhl a 1:33, i sobretot Evans a 1:34. L’australià es postula com el seu gran rival a la contrarellotge de dissabte, de 53 km, tenint en compte que en l’anterior, de 29,5 km, Evans el va distanciar en 1:16.