Arrenca Wimbledon

"El Wimbledon més obert dels últims anys". És la valoració prèvia de Björn Borg sobre el torneig que comença aquest dilluns a l'All England Lawn and Tennis Club, el tercer Grand Slam de la temporada. Roger Federer i Rafa Nadal –amb el permís de Novak Djokovic– es tornen a trobar, amb objectius diversos, però amb un element comú: tots dos poden fer una mica més d'història. El suís busca el sisè títol a Londres (es quedaria a només un de Pete Sampras i William Renshaw, que en tenen set) i el tretzè Grand Slam de la seva carrera (a un de Sampras); el balear, en canvi, vol aconseguir el primer gran èxit lluny de París i alhora el que seria una proesa al tenis actual: guanyar en una mateixa temporada Roland Garros i Wimbledon. Això no passa des del 1980, quan ho va aconseguir el mateix Borg.

La frase del mític exjugador suec, que va guanyar cinc cops seguits a l'All England Club (1976-80), pot sonar a tòpic després d'un lustre de domini dictatorial de Federer, que juga a l'herba londinenca com al jardí de casa seva, però més que mai és una certesa. Enguany s'ensuma un torneig diferent, sense pronòstic clar. Així ho creu el suec, que s'atreveix a considerar l'helvètic com el tercer favorit al títol, per darrere de Nadal i Djokovic. "Roger sap que per guanyar haurà de jugar molt millor del que ho va fer l'estiu passat: necessitarà fer un tenis increïble", avisa el geni de Södertälje.

Ho sap Borg i ho sap tothom: la trajectòria ascendent de Nadal sobre herba el fa capaç de tot. El bot de la pilota sobre la superfície verda ja no té secrets per al manacorí, molt segur també al servei, un aspecte decisiu a Wimbledon. Ha jugat les dues últimes finals, i el 2007 va fregar el títol. A la tercera podria anar la vençuda, no només per una qüestió d'estadística i d'insistència, sinó també pel seu estat de forma actual. Nadal arriba a la cita després d'exhibir-se al Torneig de Queens, on va guanyar el títol després d'eliminar dos especialistes sobre herba (Andy Roddick i Ivo Karlovic) i de desfer-se de Djokovic a la final.

La pallissa a Roland Garros
L'element psicològic, per tant, juga a favor del tenista balear, i això pot ser vital. La pallissa a Federer a la final de Roland Garros encara cou: el suís veu més lluny que mai el títol a París i més a prop que mai el seu rival a l'herba. A Halle va augmentar una mica més el seu registre de victòries consecutives sobre herba, però sense la superioritat d'altres anys.
No està sent el millor any per al jugador de Basilea. "La gent espera que guanyi sempre i això és molt esgotador físicament i mentalment", explica Borg, que va afegir enigmàtic: "No m'estranyaria que Federer anunciés aviat que es retira. Tot i que, si segueix jugant a tenis, probablement superarà el rècord de Sampras". Els dos rècords, en realitat. Tant el de 7 títols aconseguits a Wimbledon (Federer en té 5) com el de 14 títols de Grand Slams guanyats (el suís en té 12).

El canvi del sorteig
Per acabar-ho d'adobar, el sorteig va acabar de picar l'ullet a Nadal, ja que Djokovic, el tercer en discòrdia, va caure al costat del quadre de Federer, cosa gens habitual, ja que normalment s'aparella el número 1 del rànquing de l'ATP amb el 4, i el 2 amb el 3. Això podria donar una semifinal molt més dura per al tenista helvètic que per al manacorí.

Nadal debutarà contra l'alemany Beck, procedent de la fase prèvia, i en el seu camí cap a la final s'hi intueixen Iujni, Murray i Roddick (a semifinals). Al seu torn, Federer se les haurà amb l'eslovac Hrbaty, mentre que Djokovic s'enfrontarà amb el també alemany Berrer.

Pel que fa a la representació catalana, els enfrontaments de primera ronda són: Tommy Robredo contra el belga Vliegen, Albert Montañés contra l'argentí Berlocq, Marcel Granollers contra el murcià Almagro, i Òscar Hernández contra el francès Mathieu.