Esports
L'AXA Barça cau davant el TAU, que s'adjudica el títol de lliga ACB
Bàsquet
La Lliga ACB 2007-2008 va viure ahir el seu últim capítol. L’AXA Barça, després de perdre els dos primers partits del play-off final contra el Tau al Palau Blaugrana, no va poder redreçar el rumb a Vitòria, on va caure per 76-61 en una altra fluixa actuació. D’aquesta manera, i per la via ràpida (0-3), l’equip basc suma el seu segon títol de Lliga ACB, després del que es va adjudicar l’any 2002. Mentrestant, el Barça tanca la temporada en blanc i amb l’únic consol d’haver aconseguit l’objectiu mínim, que era la classificació per jugar l’Eurolliga.
Una Copa del Rei en les últimes tres temporades, les del lamentable, i car, projecte Savic-Ivanovic, doncs, és el pobre balanç d’un Barça que a partir d’ara ja podrà desenvolupar a ple ritme la planificació de la nova etapa que encapçalaran Txitxi Creus com a secretari tècnic i l’entrenador que ell decideixi, que podria continuar sent Xavier Pascual.
El primer quart va ser molt decebedor quant a l’atac català, tot i que van tenir bones posicions de tir. Després del 0-2 de Trias –únic avantatge visitant en tot el partit–, el Barça va estar 6 minuts sense anotar i va encaixar un 11-0 (11-2). Marconato va arreglar la situació amb un triple afortunat (15-9), però ja era prou significatiu que el màxim anotador blaugrana llavors fos el pivot italià (3 punts).
El Tau, però, no estava gaire millor i malgrat dos triples de Planinic i Singleton, el Barça va reaccionar amb una zona 2-3 i uns minuts d’efectivitat de Fran Vázquez, sumats a un triple de Basile que va igualar el marcador: 26-26, després d’un parcial de 3-11. Abans del descans, però, McDonald i Teletovic van tornar a donar als bascos un petit avantatge (31-26).
Aquest cop, ni Ilyasova
I a partir d’aquí ja només hi va haver un equip –malgrat els intents de Pepe Sánchez–, sobretot a l’inici de l’últim quart quan el Barça va llençar el partit amb tres pèrdues de pilota absurdes que van propiciar l’escapada definitiva del Tau (64-48), més sòlid i confiat en les seves possibilitats, amb un Mickeal (14 p i 10 r) que va ser l’MVP de la final.
Lakovic (6 p) i Acker (2 p), igual que en els altres dos partits de la final, van tornar a fer una aportació escassa. I ahir, a més, s’hi va afegir Ilyasova (2 punts, 3 rebots i -4 de valoració), magnífic en els últims 4 partits, just el dia en què, d’entrada, va tornar a jugar de 3 per intentar frenar Mickeal.
Un trist epíleg, doncs, per a un Barça que a la final no ha sigut l’equip dels quarts i les semifinals. Hem vist un Barça sense ànima. S’ha abaixat el teló.
Una Copa del Rei en les últimes tres temporades, les del lamentable, i car, projecte Savic-Ivanovic, doncs, és el pobre balanç d’un Barça que a partir d’ara ja podrà desenvolupar a ple ritme la planificació de la nova etapa que encapçalaran Txitxi Creus com a secretari tècnic i l’entrenador que ell decideixi, que podria continuar sent Xavier Pascual.
El primer quart va ser molt decebedor quant a l’atac català, tot i que van tenir bones posicions de tir. Després del 0-2 de Trias –únic avantatge visitant en tot el partit–, el Barça va estar 6 minuts sense anotar i va encaixar un 11-0 (11-2). Marconato va arreglar la situació amb un triple afortunat (15-9), però ja era prou significatiu que el màxim anotador blaugrana llavors fos el pivot italià (3 punts).
El Tau, però, no estava gaire millor i malgrat dos triples de Planinic i Singleton, el Barça va reaccionar amb una zona 2-3 i uns minuts d’efectivitat de Fran Vázquez, sumats a un triple de Basile que va igualar el marcador: 26-26, després d’un parcial de 3-11. Abans del descans, però, McDonald i Teletovic van tornar a donar als bascos un petit avantatge (31-26).
Aquest cop, ni Ilyasova
I a partir d’aquí ja només hi va haver un equip –malgrat els intents de Pepe Sánchez–, sobretot a l’inici de l’últim quart quan el Barça va llençar el partit amb tres pèrdues de pilota absurdes que van propiciar l’escapada definitiva del Tau (64-48), més sòlid i confiat en les seves possibilitats, amb un Mickeal (14 p i 10 r) que va ser l’MVP de la final.
Lakovic (6 p) i Acker (2 p), igual que en els altres dos partits de la final, van tornar a fer una aportació escassa. I ahir, a més, s’hi va afegir Ilyasova (2 punts, 3 rebots i -4 de valoració), magnífic en els últims 4 partits, just el dia en què, d’entrada, va tornar a jugar de 3 per intentar frenar Mickeal.
Un trist epíleg, doncs, per a un Barça que a la final no ha sigut l’equip dels quarts i les semifinals. Hem vist un Barça sense ànima. S’ha abaixat el teló.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
