El Barça retrata la misèria i es deixa remuntar un 2-0

Un reflex. Ni un mal dia, ni un accident. Senzillament i res més que un reflex terriblement fidel, horrorosament nítid, del que han sigut els últims mesos al Camp Nou. Això és el que va ser el Barça-Mallorca jugat ahir i que només 39.298 espectadors es van atrevir a viure en directe.

En un partit sense transcendència esportiva, el Barça posava l’honor en joc i va tornar a fracassar, amb l’exhibició de totes les misèries que ha arrossegat des de la final de París i que l’han dut a un carreró de difícil sortida, en què els pocs aficionats que van a l’Estadi es dediquen a treure mocadors a la llotja i a xiular els jugadors que consideren poc compromesos. És el dur present del Barça, un present que Guardiola haurà d’intentar canviar.

El Mallorca es va endur els tres punts, però això és el que menys importa. El pitjor és que va remuntar un 2-0 amb què el Barça havia calmat una mica els ànims i va generar un fort esclat final de desaprovació a les grades.

Xiulets a tort i a dret
Dos dels “fantàstics”, Deco i Eto’o, van ser els primers a rebre. El públic culer no els perdona que, a parer seu, s’esborressin de la recent tragèdia del Bernabéu. Però no van ser els únics. Henry va ser el següent. I per acabar, Giovanni, Thuram, Abidal i Zambrotta.

Només es van sentir aplaudiments quan Rijkaard, poc amant de protagonisme, sortia a donar alguna indicació. O quan Messi agafava la pilota, l’únic moment en què la gent blaugrana esperava celebrar alguna cosa positiva.
Així va arribar el primer gol. Eslàlom de l’argentí que la defensa visitant frena com pot, i Henry aprofita una pilota morta per batre un poc afortunat Moyà amb un xut tancat.

Eto’o, enrabiat, va buscar el gol desesperadament i al final el va trobar. El camerunès va aprofitar un rebuig de Moyà a volea de Messi per fer el segon, sol i a boca de canó. La seva celebració, contenint tota la ràbia acumulada dins seu, parla per ella mateixa.

Dos gols en tres minuts
El Mallorca, que es jugava mantenir les opcions d’entrar a la UEFA, ni tan sols amenaçava, però va aprofitar la indolència dels jugadors locals per entrar de nou en el partit. Primer, amb un remat llunyà de Borja Valero que, desviat per Thuram, va sorprendre Pinto. Segon, tot just tres minuts després, amb un remat en paràbola de Webó que confirmava que el Barça havia desconnectat definitivament.

Amb Edmílson autoexpulsant-se als minuts finals i la gent blaugrana més preocupada de trobar algú a qui dirigir les seves protestes, el conjunt de Manzano es va endur un regal final. Güiza, màxim golejador de la Lliga amb 26 dianes, pràcticament desaparegut fins aleshores, va aprofitar una centrada que Thuram no va saber rebutjar per regirar-se dins l’àrea, deixar assegut el central francès i batre un desesperat Pinto amb un xut creuat. Era el 2-3, el tret de sortida a una nova protesta generalitzada. Un comiat indigne per a Frank Rijkaard.

Clica aquí, per veure el Minut a minut