El Barça guanya sense problemes l'Alcoià (3-0)

El debut del Barça a la Copa del Rei mai no té reservat un lloc preferent als highlights de la temporada blaugrana i el d’ahir davant l’Alcoià i amb un partit de tornada al Camp Nou, encara menys, però el Barça va arribar a la cita amb deures importants per al futur immediat i això sí que té importància. El Barça va guanyar (0-3), però el quid no era el resultat, sinó la forma i el fons.

El partit, l’alineació, el dibuix tàctic, els moviments, l’actitud, el joc o la imatge eren, ahir, molt més interessants que no qui marcava els gols o quan o si la classificació queda sentenciada, perquè això últim acabarà sent anècdota i allò primer hauria d’ajudar a explicar en què canviarà l’equip quan torni el futbol seriós.

I parlant de canvis, el primer va aparèixer cristal·lí a la pissarra, a l’alineació inicial. Iniesta va tornar a la (falsa) punta esquerra, l’hàbitat quotidià de Ronaldinho, i la seva reubicació portava un efecte col·lateral gens menyspreable, com és l’increment de múscul al migcamp, amb Touré i Gudjohnsen al costat de Xavi.

Rijkaard mou peça
Amb la pilota en joc, cap meravella, poques sorpreses i, això sí, algunes bones intencions, com l’actitud dels tres davanters reaccionant a les pèrdues de pilota amb agressivitat per iniciar la pressió o incomodar la sortida dels defensors; una mica més d’intensitat per variar.

La insistència de Márquez a llançar pilotes llargues, buscant una alternativa més directa a la transició al toc pel migcamp va ser una novetat recuperada, però menys productiva ahir que la mobilitat i la capacitat d’associació d’Iniesta, Henry i Guddy a la zona esquerra de l’atac, que va aportar una mica d’alegria i també la jugada del 0-1 (Henry).

Després en vindrien dos més (Gudjohnsen de penal i Bojan), però més que el 0-3 importarà que Iniesta va tornar a aportar dinamisme, verticalitat i un contra un en atac, però també oxigen i presència al migcamp, en el seu retorn a una posició que ja va ocupar amb èxit davant Saragossa, Sevilla i Llevant amb Ronaldinho lesionat.
Ara, la pregunta del milió és si ho continuarà fent amb Ronaldinho a la banqueta o a la grada, però aquesta no tindrà resposta fins d’aquí a dotze dies.

Mentrestant, la sensació és que el Barça va fer un partit normalet, però no li va faltar actitud, va treballar els 90 minuts i en totes les zones del camp i això li va permetre controlar sempre un partit que en cap cas se li hauria de descontrolar. És el que tocava davant l’Alcoià.