Arrenca el cos a cos

A remolc del Madrid des de fa set dies, el Barça inicia aquesta nit (21.00 h, Canal +) al Vicente Calderón una inesperada nova vida que vol que sigui com més curta millor. Jugarà sabent que el València es posava a un punt i què han fet el líder a Huelva (19.00 h) i el Sevilla a la Corunya (17.00 h), tot i que l’expedició barcelonista insistia ahir a no fixar-se gaire en això.

A l’espera d’una punxada dels blancs, l’objectiu és guanyar els quatre partits que queden, malgrat no haver sumat més de tres triomfs seguits en tota la temporada. “Veig l’equip capaç de guanyar qualsevol rival. Per què, doncs, no podem fer els 12 punts?”, es preguntava mig desafiant Frank Rijkaard. Arrenca el cos a cos pel títol.

Màxima concentració
El culer pot ser lleugerament optimista, sobretot per com s’està coent l’actual situació al vestidor. Entre com va començar la setmana i com acaba, la plantilla barcelonista se sent enfortida. Tot i que no hauria de ser notícia, les estrelles han fet un pas endavant. Ronaldinho no s’ha amagat al gimnàs i ha renunciat a la Copa Amèrica d’aquest estiu, una necessitat, però també un gest cap al Barça. El brasiler, així com també Eto’o i Deco, han ofert discurs, cadascú a la seva manera, per frenar el desconcert de l’afició i s’han pogut veure alguns dels entrenaments més intensos d’aquesta temporada. És un conjunt ferit, pot ser que quasi mort, sense excuses on agafar-se, tot i que encara amb l’esma suficient per intentar reaccionar.

En qualsevol cas, la plaça d’avui és de les més complicades. El Barcelona té les pitjors estadístiques de l’era Rijkaard contra l’Atlètic de Madrid. No guanya al Calderón des del 2000 –cinc derrotes consecutives– i en quatre anys només l’ha vençut un cop, comptant els duels del Camp Nou. Una autèntica bèstia negra per al moment més delicat, però a la vegada un escenari ideal per dir en veu alta que el bicampió és viu. Per aconseguir-ho, haurà de no caure en els errors tradicionals contra els matalassers, experts a aguantar-li la mirada al Barça i liquidar-lo al contraatac.

Com si fos un tornar a començar, Rijkaard no va convocar Saviola. Un fet secundari, però simptomàtic. I també va deixar a Barcelona Sylvinho. Així que l’alineació quasi es fa sola, amb l’únic dubte –maleït dubte– del mig centre. O els tres petits a la medul·lar o Edmílson –Márquez, encara tocat, va viatjar sol ahir al matí a Madrid– en comptes de Xavi o Iniesta. La incògnita evidencia un dels principals mals del Barça perquè la figura del pivot defensiu ha estat un autèntic pilar en els últims anys.

Final en tota regla
L’Atlètic, per la seva banda, haurà de fer front a la important baixa del porter Leo Franco, amb la fita d’assegurar-se un lloc per a la pròxima Copa de la UEFA de rerefons. La tindria quasi del tot assegurada en cas de derrotar els catalans, per bé que les urgències són més grans a can Barça. Tot plegat, converteix el partit d’aquesta tarda al Calderón en una final en tota regla per als visitants, empesos a la contraremuntada. La meta és ben a prop i una relliscada, ara sí, podria ser definitiva. I no només per als blaugranes, sinó també per al Reial Madrid.