La mesura del refredat

Amb un avís de refredat, com qui esternuda i nota picor al coll, arran de la nit a la fresca a Vila-real, el Barça vol anul·lar qualsevol símptoma de congestió a Ibrox Park. Potser no és el millor escenari, tenint en compte les baixes temperatures de Glasgow –cel tapat i 12 graus a l’aterrar ahir a la ciutat escocesa; es preveuen tres graus aquesta nit– ni per les absències de pes de l’equip davant un rival precisament de múscul i lluita. Però és el que el calendari mana i, de fet, la primera ocasió per posar peu i mig a la segona fase de la Champions. En cas contrari, la classificació encara no perillaria –Lió i Stuttgart no s’han estrenat–, tot i que el liderat quedaria en mans d’un país que s’anuncia des de l’aeroport com “la millor nació petita del món”. Això és autoestima.

Guerra futbolística
La trajectòria blaugrana al Grup E està sent fins ara impecable, amb dues victòries, però les lesions han anat debilitant la consistència del bloc, especialment a domicili. Sense Touré, Márquez ni Deco, el Barça s’ha quedat despullat de mala llet i d’envergadura, per bé que no de futbol. La qüestió és si amb la pilota n’hi haurà prou avui per sortir vencedor d’un terreny minat com el del Rangers, expert en partits travats. “Serà una guerra futbolística”, va declarar Xavi diumenge. “Esperem un partit de molta intensitat, físic, ple d’exigència”, va dir en altres paraules ahir Txiki Begiristain, que va lamentar el darrer trencament fibril·lar de Deco: “És un handicap important perquè estava molt motivat i en forma. Un jugador recuperador com ell és bàsic”.

Una advertència
Amb Xavi i Iniesta segurs, Gudjohnsen és el qui té més opcions de conformar la tripleta d’un migcamp que se les haurà amb una falsa línia de 5 liderada per Thomson i el capità Ferguson, i amb dues bandes ofensives. La pressió d’aquesta zona del Rangers, de xoc una vegada i una altra, pot ser asfixiant, tal com li va passar al Celtic al derbi de dissabte. Allà, els protestants van demostrar que comencen a recuperar-se de dues temporades per oblidar, amb el final del fallit projecte de Paul le Guen i el retorn a l’esperit tradicional del club. “La golejada al seu rival acèrrim és una advertència. Tornen a ser l’equip de referència a Escòcia”, va valorar Txiki.
Al contrari que el seu predecessor, els tècnics Smith i McCoist han construït un bloc del darrere cap endavant i tothom a Ibrox se sap de memòria la defensa: Hutton a la dreta, Cuéllar i Weir a l’eix i Papac per l’esquerra, amb McGregor a la porteria. Han encaixat poquíssims gols i no es tanquen gaire. Caldrà veure si avui són igual de valents davant Messi, Henry i Ronaldinho, en la seva enèsima reaparició. El brasiler voldrà reivindicar-se davant els més de 50.000 aficionats que ompliran l’estadi i pot ser que sigui més necessari que mai a pilota aturada. Es perfila una batalla d’estils, però Ronnie té el do de la falta directa, el remei talentós en dies per abrigar-se com el d’avui.