El nou-ric de l'Est
Lliga de Campions
Xakhtar significa miners i fa honor a les mines de carbó que hi ha a l'entorn de Donetsk, a l'est d'Ucraïna. És una de les poques referències que queden del modest club de l'antiga Unió Soviètica, convertit ara en una entitat emergent en el context del futbol de l'Est. El rival de dimecres del Barça a la Champions, fet a cop de talonari, ha competit de tu a tu en l'última dècada amb el poder tradicional del Dinamo de Kíev al seu país, però encara no ha trobat un lloc reconegut a escala internacional.
La transformació del Xakhtar neix a partir de la independència d'Ucraïna -el 1991- i es consolida amb l'entrada a la presidència el 1996 d'un magnat multimilionari, Rinat Akhmetov. L'ambició i la perspectiva d'aquest home van facilitar la construcció d'una ciutat esportiva de la millor factura el 1999 i l'arribada del primer jugador estranger de la seva història el 2000: el romanès Marian Alitua. En les últimes vuit temporades el Xakhtar ha guanyat quatre Lligues, sis Copes i dues Supercopes ucraïneses -inclòs el triplet el 2008-, més que en els anteriors 64 anys, d'ençà que va ser fundat (1936).
Moment dolent
Paradoxalment, el conjunt taronja passa pel pitjor moment esportiu de tota aquesta etapa d'expansió. És onzè en una Lliga de setze equips amb nou punts en nou jornades, amb una sola victòria, sis empats -l'últim dissabte contra el Metalurh- i dues derrotes, nou gols a favor i nou en contra. Les circumstàncies actuals troben difícil explicació perquè la plantilla és molt similar -amb l'excepció de l'adéu de l'uruguaià Neri Castillo- a la del triomfant 2008, després que entre el 2006 i el 2007 sí que van perdre homes importants com Elano, Matuzalem, Marica i Timostxuk, aquest últim un migcampista de molta qualitat fitxat pel Zenit de Sant Petersburg.
Sigui com sigui, la imatge de modernitat del Xakhtar a la zona exsoviètica només té rèplica en el campió rus. Akhmetov ha aconseguit un bon contracte amb Nike i està en construcció un nou estadi, el Donbass Arena, d'arquitectura futurista i amb capacitat per a 50.000 espectadors, el doble que el vell RSK Olimpiski, on jugarà el Barcelona. Els terminis apunten que l'inauguraran a finals del 2009.
L'occidentalització del Xakhtar és un fet i la plantilla la conforma una petita torre de Babel com la dels grans clubs europeus. En el seu cas, acompanyant el gruix d'ucraïnesos, cinc jugadors internacionals en països de l'Est -el txec Hubshman, el romanès Rat, el serbi Duljaj, el polonès Lewandowski i el croat Srna- i sis brasilers, la majoria joves prometedors i algun de més contrastat. Tots ells a les ordres del romanès Mircea Lucescu, un rodamón de 63 anys que ha passat per multitud d'equips, incloent-hi l'Inter de Milà. Lucescu, que va rellevar Bernd Schuster a la banqueta, compleix la cinquena temporada a Donetsk.
Història a tocar
"Estem atrapats en una dinàmica negativa", va diagnosticar ahir l'entrenador dels ucraïnesos. Srna, un dels pesos pesants del vestidor, va donar-li la raó, però va advertir que la prioritat ha de ser la Lliga i no la Champions, cosa que xoca amb l'interès d'alguns dels jugadors, desitjosos de lluir-se a Europa per fer el salt a un campionat més mediàtic.
Amb tot, l'inici victoriós a la lligueta -1-2 a Basilea- i el mal paper al torneig estatal fa pensar que el Xakhtar apostarà fort per classificar-se per primer cop en la seva història per als vuitens de final de la Champions. Un impossible 10 anys enrere per als miners de Donetsk.
