Carod congela els jocs de nacions sense Estat per la crisi econòmica
Esports
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha ajornat a causa de la crisi econòmica el seu projecte de celebrar els jocs internacionals de països sense Estat l'any 2010. Fonts de la vicepresidència del Govern han precisat que la iniciativa s'ha "congelat" per la conjuntura de crisi i per la dificultat de trobar patrocinadors en aquest context econòmic, si bé han subratllat que es "reprendrà" quan sigui possible.
Aquestes fonts i altres de la secretaria general d'Esport de la Generalitat han assegurat que l'administració autonòmica ha mantingut múltiples contactes amb països sense Estat per a promocionar la seva idea, però han evitat precisar quants i quins països s'han interessat en la proposta.
En una resposta parlamentària la secretària general d'Esports de la Generalitat, Anna Pruna, explica que el 2007 la secretaria que lidera "va començar a planificar l'actuació per posar en marxa la primera edició a Catalunya, el 2010, dels Jocs dels Països Esportius Europeus".
No obstant això, argumenta que ja que "al llarg de 2008 hi ha hagut un canvi d'escenari econòmic i s'ha fet necessària l'adopció de mesures de restricció pressupostària, finalment s'ha optat per suspendre l'esmentat projecte".
Projecte compartit pel COI
El projecte es va iniciar el passat 13 de març de 2007, quan Carod-Rovira es va desplaçar a Lausana (Suïssa) per exposar la seva idea d'uns jocs internacionals de països sense Estat al president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Jacques Rogge.
Carod va dir a la sortida d'aquella trobada que el COI no posaria obstacles a la seva iniciativa de crear uns jocs internacionals de països sense Estat, i que aquesta iniciativa era comparable als jocs de la Commonwealth i els de la Francofonia i va recordar que nacions europees, però també països sense Estat d'altres regions del món podrien participar en els "Jocs de Països Esportius Europeus", i va presentar a Rogge un llistat de 53 "països esportius" que podrien acudir a l'esdeveniment.
A la llista hi havia països tan dispars com Bermuda, Curaçao, Hawaii, Martinica, Quebec, Palestina, Reunió, paradisos fiscals com les Illes Caiman, l'Illa de Mán o les Illes del Canal, o altres com Escòcia o Gal·les.
En aquell moment, tant el president català, José Montilla, com Carod van recordar que la carta olímpica va ser modificada el 1997 perquè només els Estats poguessin participar en les Olimpíades, i que per això Catalunya desitjava impulsar uns "jocs" de nova creació en els quals pogués competir a nivell internacional amb altres realitats nacionals que manquen d'Estat propi.
El passat 30 d'abril, en una altra resposta parlamentària, el secretari del departament de la Vicepresidència, Rafael Niubó, defensava encara la vigència del projecte. Niubó assegurava que el departament continuava treballant "per tirar endavant aquesta nova iniciativa esportiva" i que s'estava "negociant" quina ciutat acolliria els Jocs. Precisava també que s'havien establert contactes amb "tots els països esportius" i fins i tot afegia que el pressupost destinat a posar en marxa els jocs figurava "en el pressupost" per a 2008.
