“El meu fill xuta més fort que vosaltres”

Rebentats. Amb esbufecs continus i algunes rampes. Les gairebé tres hores de què disposen per fer la migdiada són les més desitjades del dia per a una plantilla que ja té cinc jugadors amb molèsties. Res de greu. “Després de les vacances ja se sap que la gent nota més l’esforç”, va resumir Thierry Henry, mentre admetia que amb el canvi de tècnic “la gent està una mica més ficada en els entrenaments” que l’any anterior. És el mètode Guardiola. T’obliga a estar concentrat sí o sí. Les sessions físiques són més curtes però més intenses que abans, segons admeten fonts del vestidor a aquest diari. I més temps amb la pilota. “Fem més jocs de tàctica i de possessió”, va confirmar Henry.
Si Guardiola ja és exigent per pura personalitat, la importància i imminència de la prèvia de la Lliga de Campions encara accentua més el seu rigor. “Estem accelerant molt en les sessions per aquesta eliminatòria. Ens preocupa, sobretot perquè encara no sabem el rival. Així que estem esforçant-nos molt a fons per a aquesta cita”, admeten els preparadors físics, que van incrementant el volum d’exercicis de força i resistència així que avança l’stage de Saint Andrews. La velocitat es treballarà a la gira pels Estats Units.

“Vinga, no camineu, no camineu”, esperonava Lorenzo Buenaventura, una de les cares noves del cos tècnic. Els preparadors físics van organitzar ahir un circuit de tres estadis als quals els jugadors s’havien d’apropar corrents. No hi havia pausa. Aureli Altimira controlava el temps. “Piiip”. A cada minut, canvi d’exercici. Tot atentament supervisat per Guardiola. “Més fort, més fort”, cridava el tècnic observant un exercici en què els jugadors s’aparellaven per enganxar-se per les espatlles i treballar cames.

“Guddy, estira més fort els braços del company, que si no sembla un ball”, indicava. “Vinga, aixeca’t. No t’aturis”, instava al jove del planter Jeffren. Encara més acidesa. “En principi el meu fill xuta més fort que vosaltres. Heu trigat tres voltes en l’exercici a donar velocitat a la pilota”, va deixar anar als defenses. Qui més qui menys va pensar en el debut del Pep al primer equip, quan en entrar als vestidors ufanós per la seva feina, Johan Cruyff li va dir: “Has sigut més lent que la meva àvia”.

Exigència, però distensió
Guardiola ho té tot calculat, però a vegades sorprèn els mateixos preparadors físics. Ahir al matí va fer arribar els jugadors a l’entrenament corrent. Poc més d’un quilòmetre camp a través fins al campus de la Universitat. D’allà en van treure una sèrie d’enormes pilotes de goma per fer abdominals. Fitballs en diuen.

L’exercici va provocar més d’una rialla. Exigència, però distensió. I això que poca pilota de futbol es va xutar. Els jugadors es van repartir en tres grups: uns feien càrregues i saltaven tanques, d’altres assajaven l’acceleració després de ficar els peus en anelles i d’altres feien eslàloms driblant pals. A la tarda, tàctica. Tot orquestrat per mitja dotzena de tècnics i preparadors físics. Guardiola va continuar amb l’estil estricte de motivació. “Ei, a pressionar, als fores de banda els pressionem, i tothom. Des d’avui i fins a la final”. Fins a la final. Qüestió de mètode. Qüestió d’accelerar.