Esports
Girona diu adéu a l'ACB
Bàsquet
La millor temporada de la història tindrà un epíleg cruel, duríssim. Girona està a punt de dir adéu a l’ACB després de 20 anys a l’elit del bàsquet. Les reunions se succeeixen, es busquen patrocinadors, avals, inversors i al final del dia, poc avenç. El límit del 14 de juliol s’aproxima i ahir es va tancar la porta del capital públic, l’última esperança. L’alcaldessa Anna Pagans va recomanar vendre la plaça per eixugar un deute acumulat de 12 milions d’euros.
Els diversos fronts oberts no tindran un final feliç. Si no apareix un milionari imprevist disposat a salvar el club, la temporada vinent només hi haurà tres catalans a l’ACB. Cau Girona. Els dirigents porten setmanes intentant esquivar l’inevitable per diverses vies. Per un costat, desvincular-se de l’Akasvayu, patrocinador i màxim accionista, a qui la crisi immobiliària li ha impedit aportar els diners anunciats. Per un altre, acords amb ajuntaments com el de Palafolls per buscar nous actius. I un tercer i principal: captar inversors. El no de Caixa Girona va veure’s agreujat ahir amb la negativa de l’Ajutament i la Diputació. Trobar ara un patrocinador –es negocia amb Ryanair– seria insuficient.
La sinceritat de Pagans
El Girona pateix la normativa que impedeix estar dos anys amb més deute que actius. No se n’ha sortit. “Salvar la plaça ACB és complicat i l’administració pública no té la possibilitat de fer-ho”, va admetre Pagans. El 14 de juliol s’esgota el termini per al miracle, però el deute és massa alt: 9 milions acumulats, als quals cal sumar-ne tres d’avals de les institucions i el dèficit de la temporada.
El dia va arrencar amb una reunió entre Ajuntament, Diputació i club, que a la tarda es va traduir en les paraules de l’alcaldessa, que va advocar per un esforç per mantenir el bàsquet professional a Girona, encara que no sigui a la màxima categoria. Es produeix un trist final a una temporada històrica amb el sisè lloc a la Lliga i la final de la ULEB, així com Marc Gasol escollit com a MVP de l’ACB. Els èxits esportius contrastaven amb la dificultat del dia a dia. Els jugadors han hagut de recórrer al fons comú de l’ACB per cobrar part dels tres mesos de sou que se’ls deu i el director general, Antonio Maceiras, patia uns números impossibles perquè la major part dels ingressos els embargava hisenda, principal creditor. Dia trist per al bàsquet.
Els diversos fronts oberts no tindran un final feliç. Si no apareix un milionari imprevist disposat a salvar el club, la temporada vinent només hi haurà tres catalans a l’ACB. Cau Girona. Els dirigents porten setmanes intentant esquivar l’inevitable per diverses vies. Per un costat, desvincular-se de l’Akasvayu, patrocinador i màxim accionista, a qui la crisi immobiliària li ha impedit aportar els diners anunciats. Per un altre, acords amb ajuntaments com el de Palafolls per buscar nous actius. I un tercer i principal: captar inversors. El no de Caixa Girona va veure’s agreujat ahir amb la negativa de l’Ajutament i la Diputació. Trobar ara un patrocinador –es negocia amb Ryanair– seria insuficient.
La sinceritat de Pagans
El Girona pateix la normativa que impedeix estar dos anys amb més deute que actius. No se n’ha sortit. “Salvar la plaça ACB és complicat i l’administració pública no té la possibilitat de fer-ho”, va admetre Pagans. El 14 de juliol s’esgota el termini per al miracle, però el deute és massa alt: 9 milions acumulats, als quals cal sumar-ne tres d’avals de les institucions i el dèficit de la temporada.
El dia va arrencar amb una reunió entre Ajuntament, Diputació i club, que a la tarda es va traduir en les paraules de l’alcaldessa, que va advocar per un esforç per mantenir el bàsquet professional a Girona, encara que no sigui a la màxima categoria. Es produeix un trist final a una temporada històrica amb el sisè lloc a la Lliga i la final de la ULEB, així com Marc Gasol escollit com a MVP de l’ACB. Els èxits esportius contrastaven amb la dificultat del dia a dia. Els jugadors han hagut de recórrer al fons comú de l’ACB per cobrar part dels tres mesos de sou que se’ls deu i el director general, Antonio Maceiras, patia uns números impossibles perquè la major part dels ingressos els embargava hisenda, principal creditor. Dia trist per al bàsquet.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
