El Barça alleuja el Madrid en deixar escapar un triomf que tenia encarrilat amb els gols de Bojan i Eto’o

El Barça queda ben retratat, incapaç de dissimular la cara de tonto que li queda en veure com se li escapa la Lliga de la mateixa manera que es va escolar el partit contra l'Almeria. Un cop i un altre, l’equip de Rijkaard deixa esmunyir la seva superioritat per vies que només duen a la frustració: domestica la pilota, però mai el rival. L’Almeria en va tenir prou amb dos córners calcats per igualar dues vegades la iniciativa blaugrana. Dos gols d’estratègia, dos gols de meticulositat, tot el que no té el Barcelona, que just la setmana passada va dedicar dos entrenaments seguits a porta tancada per assajar jugades a pilota aturada i que hi va fracassar de ple.

Un punt de dolor. Un empat que deixa el Madrid pensant que amb enemics com el Barça, per què vol amics. L’equip barcelonista va poder endur-se l’or d’Almeria, però va acabar amb plom a les butxaques. Un plom que enfonsa més les aspiracions dels de Rijkaard, un plom que ancora el conjunt català a la mala maror. Amb els cracs encara lluny d’òrbita –Messi s’ho va mirar des de la llitera, Ronaldinho des del sofà, Henry inicialment des de la banqueta...– i amb la defensa cada cop més caricaturitzada (vuit gols en els últims tres partits), el Barça es queda aturat en partits que són una autopista, com el de diumenge.

Cert que va provar d’accelerar l’equip de Rijkaard, a la classificació i al partit. L’Almeria va convertir el seu camp en una carretera ràpida i va proposar anar a tota velocitat. Agressiu, enèrgic, trepidant en la pressió i en el joc directe, l’equip local va exigir màxima intensitat al seu rival per no dur-lo directament a la cuneta. El Barça va tenir l’actitud correcta per jugar a l’esprint, però li va faltar precisió i se li van esgotar els airbags, i el partit es va accidentar.

Córners letals
La intuïció de Bojan va permetre al Barcelona aferrar-se bé al volant. Però el gol del jove davanter al rebuig d’una excel·lent maniobra d’Iniesta va fer frenar, inconscientment, el conjunt blaugrana, que va deixar que l’Almeria portés el ritme de joc. En un córner, Pulido va empatar i al Barça li va caure el GPS. En dues accions, Valdés va reviure les sensacions del Calderón, quan l’Atlètic va remuntar en un tres i no res el gol inicial de Ronaldinho. Aquest cop, amb la punta dels dits, el porter va esquivar una derrota abans del descans, mentre que cap blaugrana assumia el lideratge per posar pausa i criteri al partit. Una genial passada de Xavi va oferir una via de gol a Bojan, però Alves va desbaratar el contrapunt. El partit estava tan accelerat que fins i tot Thuram, que sempre explica que no celebra els gols del Barça per no perdre forces en l’excitació, va cavalcar per trepitjar àrea local.

Més i millor mobilitat va tenir el partit a la represa, quan l’equip blaugrana va dominar més el joc. Poc després d’entrar al camp Henry va assistir Eto’o perquè tornés a posar el Barça en la ruta del triomf. El francès encara va estar a punt de fer un gol abans que el partit es compliqués amb l’expulsió de Milito. L’Almeria va fer lluir el seu esplèndid manual de jugades creatives a pilota aturada i va torturar el seu rival. Tant, que en un córner Uche va empatar i el Barça va interioritzar que aquesta Lliga és un viacrucis. Un calvari.

PODEU VEURE LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT CLICANT AQUÍ