Barça-Tau, més enllà del factor pista

Sobreesforç extraordinari. Això és el que li toca fer al Barça de bàsquet des d'avui (33, 20.45 hores) i durant els pròxims deu o quinze dies si vol assolir un dels objectius de la temporada: jugar a Berlín la final four de l'Eurolliga.

L'en separa un duríssim play-off amb el Tau Vitòria, en què l'anhelat factor pista, allò que els últims anys ha anat en contra dels blaugranes i ha alimentat la llarga relació d'amor-odi amb la màxima competició europea, aparenta ser menys important que mai.

L'axioma del factor pista s'ha gravat a foc al Palau els últims tres anys, els de l'ambiciós projecte de l'ara rival Dusko Ivanovic.

Dues vegades no l'ha tingut i les dues vegades ha caigut als quarts de final (2007 Unicaja i 2008 Maccabi); una vegada l'ha fet seu i una vegada (Praga 2006) ha estat a la final four.

Les victòries del passat
Ara el torna a disfrutar, però és el Tau, present a les últimes quatre finals four, qui s'hi oposa. No és bona companyia. En la història del play-off de quarts de l'Eurolliga només dues vegades s'ha trencat el factor pista, i ho ha fet un sol equip. No cal dir el nom. El 2005 va fer esclatar el Pallaverde de Treviso i l'any següent l'OAKA d'Atenes.

El Barça haurà de fer ara el que no van fer ni Benetton ni Panathinaikòs. I amb un afegit, que ara és al millor de cinc partits. "Com més llarga és una sèrie, menys compta el factor pista". Xavi Pascual dixit.

Més encara. Hi ha una història particular. I és que els últims sis duels se'ls ha endut el Tau: els tres de la final de l'última Lliga, els duels a la Supercopa i a semifinals de Copa i el de la primera volta d'aquesta Lliga. Moral menjada? "Això no compta, les victòries del passat mai n'han dut de noves i mai en duran". Ho diu Ivanovic, però és part interessada.

L'altra part diu que sí que compta. "Ens motiva, tots volem guanyar el Tau perquè els tenim ganes". Compte que és Navarro qui ho diu.

Trencaclosques tàctic
Tot plegat és l'embolcall de la sèrie. No és banal, perquè a aquest nivell poden decidir detalls, i aquest n'és un. Però els tècnics i el vestidor no hi perden massa temps.

Pascual prefereix trencar-se el cap pensant a rebaixar els 92 punts de mitjana que anota el Tau, i això vol dir neutralitzar l'habitual mestratge de Prigioni en el dos contra dos amb bloc i continuació, o decidir si es fan ajudes -i com- al pivot que defensi Splitter, o acceptar el repte si Ivanovic situa Mickeal, un aler, com a pivot baix, o bé pensar en una defensa especial a Rakocevic (18 punts de mitjana) o deixar-lo que faci. Mil coses.

Com Ivanovic. En tindrà prou de refiar-se del cervell de Prigioni? Pesaran més els 92 punts dels seus o els 67 que concedeix el Barça? Podrà Sergi Vidal amb Navarro, Basile i Grimau? Perquè Rakocevic, de defensar, no massa. Els rutinaris canvis d'home en defensa, ¿li serviran si el Barça carrega joc sobre Vázquez o Andersen? Mil coses més. Avui comencem a descomptar.