Senyors, primer assalt

El clàssic del Camp Nou no decidirà la Lliga, ni tan sols l'encarrilarà, però serà un primer pols per calibrar les forces i veure què hi ha de cert entre el pentacampió, que fins a última hora no decidirà si alinea Messi i Ibrahimovic, i un aspirant en construcció, líder actual. Admirat pel seu futbol, però encara sense la regularitat de l'any passat, travessant en tot cas el millor període de la seva història, el Barça vol mostrar a l'etern rival que continua comandant la situació i, a més, amb distància. Però si fa un any es va veure un Madrid empetitit, buscant el turmell de Messi i tancat al seu camp, aquest curs Manuel Pellegrini i els nous galàctics aspiren a plantar batalla amb grandesa.

Amb Raúl suplent a seques per primer cop en un Barça-Madrid, relegat pels Cristiano, Kaká i Benzema, i amb el reconeixement mundial cap als mitjos blaugranes, abanderats d'un planter únic -poden ser set titulars avui-, el duel mira els nous pols d'atracció, però remet obligatòriament a l'últim enfrontament: el 2-6 de fa set mesos al Bernabéu. Si aleshores era un Madrid de fi de cicle i un Barça a punt de tocar la glòria, avui el Madrid que intenta créixer amb sis titulars nous i estabilitzar-se torna a topar contra un rival que flirteja amb l'estat de gràcia i que altre cop li pot fer molt de mal. Tant que un nou revés podria desembocar en crisi.

Sigui com sigui, no és un Madrid petit, i a tenor del que diu Guardiola el Barça no el subestimarà, per més que se senti superior. El plantejament de Pellegrini es basarà a pressionar a tres quarts i atacar sense pors amb les tres fletxes, buscar l'intercanvi de cops i evitar el ritme màgic de Xavi i Iniesta, per bé que el Madrid no renunciarà a la pilota, al toc d'Alonso. El bloc blanc confia en la seva solvència defensiva -ha encaixat els mateixos gols que el Barça, vuit-, liderada per Pepe i Lass, tot i que no és menys cert que fins ara en els partits grans no ha donat la talla. És la seva prova de foc, un test particular de credibilitat.

Per contra, Pep Guardiola es pot permetre no arriscar amb Messi i Ibra, incògnites fins al final. Amb ells, el Barça és més fort, però l'avantatge blaugrana és tenir un estil i ser un equipàs, com va demostrar en la lliçó que li va clavar a l'Inter. La presència dels dos cracs i la composició del migcamp -Busquets o Touré, Iniesta o Keita-, sempre un pla ofensiu, són els dubtes d'un Barça que avui fa 110 anys.