La LFP decideix avui si s'atura en protesta per la reforma fiscal

La Lliga de Futbol Professional (LFP) celebra avui l'assemblea extraordinària que ha de decidir si el 22 de novembre vinent farà una aturada en protesta per l'anunci de la reforma fiscal impulsada pel govern i que pretén acabar amb l'anomenada llei Beckham. El FC Barcelona i el Reial Madrid, liderats pels seus respectius presidents, Joan Laporta i Florentino Pérez, encapçalen el nucli dur que pretén forçar l'aturada, que tindria lloc a la jornada 11, amb la qual cosa competició quedaria interrompuda després dels partits de demà i diumenge fins al pròxim 29 de novembre, data que coincideix amb el clàssic entre blaugranes i blancs al Camp Nou, ja que el cap de setmana vinent no hi ha Lliga ja que juguen les seleccions.

No és d'estranyar l'enuig dels dos grans del futbol estatal. Si la nova mesura s'hagués engegat abans de l'estiu passat, Madrid i Barça haurien hagut d'abonar 80 milions d'euros més al fisc pels contractes subscrits pels blancs Cristiano Ronaldo, Kaká i Benzema i el blaugrana Ibrahimovic. Per contra, els clubs italians, anglesos i alemanys no dissimulen la seva alegria, ja que a partir de la temporada vinent, si la reforma tira endavant, la Lliga BBVA tindrà més complicat contractar jugadors de talla mundial.

Caiguda dels recursos
Això suposarà, sense cap dubte, un descens en els recursos -directes i indirectes- generats pel futbol estatal. Segons un informe de la LFP de l'any 2003, aquests superaven l'1,7 per cent de producte interior brut (PIB) espanyol i el 2,5 per cent de la totalitat del sector serveis, una xifra que per al president del Valladolid, Carlos Suárez, s'actualitzaria en el 3,5 per cent del PIB.

És obvi que Barça i Madrid serien els clubs més afectats per la reforma. I és que des que Joan Laporta i Florentino Pérez van accedir a la presidència els ingressos generats per les dues entitats, pel que fa al PIB espanyol, ha anat incrementant-se de forma substancial. L'any 2001 Barça i Madrid representaven uns recursos del 0,036 per cent del PIB, una xifra que s'ha duplicat en vuit anys fins a arribar al 0,073 actual, gairebé la mateixa quantitat que el pressupost assignat al ministeri de Cultura per al 2010. És més, segons un estudi d'Amir Somoggi, professor de màrqueting esportiu i planificació estratègica de clubs de futbol, Barça i Madrid hauran arribat al 0,1 per cent del PIB espanyol durant la campanya 2012-13, o, cosa que significa el mateix, un de cada 1.000 euros en circulació l'hauria generat una de les dues entitats.

Ara aquest increment corre un seriós perill per la futura reforma fiscal. La Lliga estava recuperant terreny davant la Premier anglesa a l'hora de captar les grans figures del futbol mundial, situació que ha permès al Madrid millorar de forma espectacular alguns dels seus contractes, com el patrocini de Bwin. Però sense aquestes estrelles els clubs veuran minvar els seus ingressos a nivell nacional i internacional i, per tant, tindran menys capacitat per maniobrar a l'hora de captar els jugadors més cobejats.

I ja se sap què passa amb la resta d'equips quan el Barça i el Madrid es constipen. Segons un informe de la campanya 2007-08, els dos grans van generar el 47 per cent del volum de negocis consolidat dels vint clubs de Primera, i només amb les seves visites als diferents estadis van assolir recaptacions per a la resta d'entitats de 219,9 milions d'euros.