A rematar la jugada

El mes allargassat que va del 20 d'octubre (1-2 davant el Rubín Kazan) al 24 de novembre (2-0 a l'Inter) va obrir massa dubtes en el relat del Barça 2009-10. I l'esforç fet per retrobar la inspiració, per recuperar l'harmonia en els cops de dit al teclat, ha estat massa considerable com per no arrodonir ara el primer capítol.

De res hauria valgut l'esforç si els blaugranes aturen avui a Kíev el camí a la Champions. Qüestió de mínims. Però de poc hauria valgut si de la capital ucraïnesa no en surten com a líders de grup. Qüestió de màxims.

La Champions inicia aquesta nit el repòs hivernal i no torna a l'activitat fins al 16 i 17 de febrer, amb l'anada dels vuitens de final. I en l'últim lustre, des que la màxima competició europea ha recuperat la lligueta única amb pas als vuitens de final, i des que el Barça ha recuperat la cara per anar a Europa, els blaugranes mai han superat la primera eliminatòria si han jugat l'anada a casa; conseqüència de ser segon de grup (2004-05 i 2006-07). En canvi, acabar líder i jugar l'anada a casa els ha donat per ser dos cops campions (2005-06) i un semifinalistes (2007-08).

Per tant, el quid de la cita no només és la classificació. El bitllet l'assegura l'equip català perdent fins i tot per més de dos gols de diferència, sempre que a San Siro l'Inter i el Rubín no passin de l'empat. També en cas de derrota per 1-0, encara que Inter o Rubín s'enduguin la victòria en el seu duel. Però aquests resultats, igual com l'empat a Kíev combinat amb la victòria del Rubín a Milà, deixarien el Barça com a segon de grup. No seria la mort de ningú, però reblaria el clau de la dificultat.

Fora transistors
Els de Guardiola, per tant, han de començar a comptar a partir de la victòria. És cert que l'empat, amb empat a Milà o victòria de l'Inter, els donaria igualment el liderat de grup. I fins i tot la derrota per 1-0 amb empat a Milà. Però a la banqueta blaugrana no volen veure transistors en marxa.

I, esclar, no és la classificació el més complicat de la cita, sinó situar l'objectiu en la victòria. El Dinamo s'ha mostrat fins ara prou fort a casa. És cert que va cedir un 1-2 a l'Inter, però el partit va ser ben estrany, amb domini clar dels ucraïnesos i força ocasions per haver matat el resultat, i una inesperada reacció interista, amb dos gols als minuts finals, que va deixar els locals amb cara de tonto. Pel que fa a la Lliga ucraïnesa, ha guanyat tots els partits a casa tret d'un empat cedit al Karpaty.

El Dinamo, prudent
A més, i malgrat que el Dinamo necessita imperiosament la victòria si vol passar a vuitens, Valeri Gazzàiev no farà jugar els seus precisament a pit descobert. "No només volem, sinó que podem complir amb la missió i passar a vuitens, és a les nostres mans. Ara, el Barça no és l'Inter. A l'equip català si li dones un dit t'arrenca el braç sencer".

Cal apuntar en aquest sentit que el segon entrenador de Gazzàiev és Serguei Rebrov, que a banda de fer parella atacant amb Xevtxenko en el gran Dinamo dels 90, va penjar les botes la temporada passada a les files del Rubín Kazan; bons informes haurà demanat a Gurban Berdíev, el tècnic de l'equip tàrtar.