Glòria entre cella i cella

No passaran i no tornarà a passar. El Barça s’ha conjurat per persistir en la lluita pels títols, per resistir el cos a cos dels gegants del Xakhtar Donetsk a la final de la Supercopa europea de divendres a Mònaco, però també per no repetir errors, per tancar ferides, per passar comptes pendents. El 2006 l’equip blaugrana ja va deixar escapar el torneig contra el Sevilla (3-0) per pura vanitat, per pura desídia. Ara asseguren que serà diferent. “Guardiola ens mentalitza que no es pot viure del passat. Ens inculca intensitat i humilitat, i no perdrem l’ambició”, assegura Dani Alves, l’únic de la plantilla que té ja aquest trofeu, precisament conquerit fa tres anys.

Els jugadors de Pep Guardiola tenen el cinquè títol de l’any entre cella i cella. Ni s’han aturat amb el triplet ni volen conformar-se amb la Supercopa espanyola. Rival, tàctica, gespa. Punts forts, punts febles. Els futbolistes blaugranes ja ho estan visualitzant tot de cara a la pròxima final. En els darrers anys hi ha hagut força sorpreses. Des que fa 11 anys la Supercopa europea es juga a partit únic, en set ocasions ha guanyat el campió de la UEFA i no el de la Champions.

L’ambició dels sis títols
“Hem d’aprendre d’aquella derrota del 2006. Allò ens va servir per obrir-nos els ulls”, va advertir Víctor Valdés. “L’equip és intel·ligent i hem après de tot allò. És claríssim que a un partit es pot perdre, però tenim l’experiència d’haver errat fa tres anys, ara tenim un altre entrenador i les sensacions són boníssimes”, va coincidir Xavi Hernández, mentre posava en relleu la determinació de la plantilla: “Tenim sis títols al davant i cal ser prudents, perquè parlar d’això no ens beneficia i no és saludable tampoc, però no hi ha res impossible”.

“No volem deixar de guanyar i respectem al màxim el Xakhtar: fa un bon futbol i ja ens va complicar les coses la temporada passada”, va consignar Valdés. Efectivament, el campió ucraïnès va ser l’únic rival amb qui el Barça va tenir el goal average particular en contra la temporada passada. Els blaugranes van guanyar a Donetsk (1-2) i el Xakhtar va replicar amb un 2-3 al Camp Nou quan els de Guardiola ja estaven classificats per als vuitens de final de la Champions. “És un equip molt físic. Ja vam tenir un partit tens a Ucraïna i aquí ens van guanyar. Són poderosos en el joc aeri i en el futbol directe”, va detallar Xavi, que va rebaixar l’eufòria del Barça assegurant que l’equip té “molts defectes i ha de millorar”.

“No ens confiarem. El Xakhtar pot fer un joc brusc, però també té individualitats brasileres que fan un futbol fàcil”, va remarcar Alves. “Hem d’entrar forts en el partit, perquè el Xakhtar té jugadors tècnicament molt bons, però també que corren molt”, va assegurar Touré Yaya, que va jugar a la Lliga ucraïnesa al Metallurg de Donetsk i a la Lliga francesa, al Mònaco, precisament l’escenari de la final de divendres. “L’estadi no ens beneficia. Hi ha un pàrquing sota el camp i la gespa no és bona, la pilota no roda ràpida”, va alertar l’ivorià.

Meravellats amb l'evolució d'Ibra
“Intel·ligent, generós, responsable, espectacular”. A Zlatan Ibrahimovic li han calgut tot just 120 minuts per guanyar-se el reconeixement de la plantilla. El tècnic de l’Athletic, Joaquín Caparrós, va apuntar que el suec no pressionarà com ho feia Eto’o i que els rivals tindrien una sortida més fàcil de la pilota, però de seguida Pep Guardiola va replicar.

“Estic segur que Ibra pressionarà bé, perquè n’hi ha deu més que ho fan. Ho va fer perfecte contra l’Athletic i ho seguirà fent. Estic molt satisfet”, va defensar el tècnic, mentre Alves i Xavi remarcaven els “nous recursos” que aportarà el suec a l’equip.

“Podrem fer centrades per alt. Ens anirà molt bé la seva referència. El futbol cada cop està més equilibrat i aquesta nova arma la podrem utilitzar”, va indicar el brasiler. “És molt fàcil associar-se amb ell, veu molt bé el joc”, va concloure Xavi, mentre Messi, que va connectar molt amb Ibra, no va poder fer cap declaració al final del partit contra l’Athletic –tampoc la volta d’honor amb la Supercopa– en patir un lleuger mareig sense més conseqüències.