Laporta guanya el pols

Davant Jaume Ferrer, Rafael Yuste, Joan Boix i Joan Franquesa, els quatre vicepresidents sotmesos a una auditoria de seguretat per ordre de Joan Oliver, sense que ells ho sabessin, Joan Laporta va mostrar ahir la seva força i va exhibir “la unanimitat” de la junta en favor de l’actual director corporatiu. Així el sector crític de la directiva, que tenia previst qüestionar la feina d’Oliver i intentar forçar-ne la destitució, es va acabar esvaint com el fum, com ja havien indicat algunes fonts els darrers dies a aquest diari, sigui per una qüestió tàctica en clau electoral o perquè no tenien suficients suports.

Després de gairebé quatre hores de reunió, el president del Barça va explicar que ell mateix havia proposat si algú volia parlar del tema, però cap directiu va fer el pas i ningú va posar pegues ni al rendiment ni a la continuïtat d’Oliver, segons va relatar Laporta, davant l’assentiment dels quatre investigats des de la primera fila. “Era un tema tancat fa sis mesos i cap company ha considerat oportú reobrir-lo. No hi ha res més a dir”, va afirmar repetidament Laporta davant les diferents preguntes dels periodistes.

Contracte sense blindar
El que sí que va explicitar Laporta, sense que ningú li ho demanés i fent-ne quasi ostentació, va ser el sou anual d’Oliver, un altre aspecte que havia generat polèmica. “600.000 euros més incentius”, va dir. “Li vam augmentar el sou fa uns mesos. Fa una funció essencial. És intel·ligent, competent, amb una capacitat enorme de treball i valent. És un sou en consonància amb la importància del seu rol”, va argumentar Laporta, que va destacar que el contracte no té cap tipus de blindatge per voluntat d’Oliver. Amb aquest augment, el director corporatiu cobra gairebé el triple que la seva predecessora en el càrrec, Anna Xicoy, cessada després del vot de censura el juliol del 2008. Xicoy, de la confiança de l’exvicepresident Ferran Soriano, cobrava 220.000 euros més incentius.

El cas és que Oliver, que va negar tenir res a veure amb un editorial de la Fundació Catalunya Oberta demanant la destitució d’alguns directius, tot i ser-ne membre, va mantenir-se impertèrrit al costat de Laporta. La seva imatge era de satisfacció, com si haguessin marcat territori de cara al futur debat per una única candidatura continuista, per més que en aquests moments tot apunti a dues opcions, una liderada per Alfons Godall –un dels absents a la sala de la premsa, com Xavier Sala i Martín– i l’altre per Ferrer. Ajornada la decisió final almenys fins després del Mundial de clubs a Abu Dhabi, Laporta va instar la seva junta a “centrar-se en l’obra de govern” i va demanar a l’entorn “tranquil·litat i remar en la mateixa direcció”.