El complicat repte de la resurrecció

Les lesions poden tallar somnis de soca-rel. La NBA està farcida de casos en els últims anys i un és Jonathan Bender. L'home que havia de revolucionar el bàsquet sent un 211 cm que jugava per fora va tenir una carrera curta per les lesions. Ara torna quatre anys després als Knicks i se'n surt prou bé. Un dels herois del Katrina intenta demostrar que la resurrecció és possible, malgrat els precedents.

Els Knicks van passar-se setmanes pensant si fitxar Iverson. Van dir no i van sorprendre en anunciar l'adquisició de Bender. El més gran potencial no realitzat, havia titulat el gran diari d'Indiana quan havia anunciat la retirada quatre anys abans. Després de superar el rècord anotador de Michael Jordan en l'All Star de high school de 1999, va passar de la universitat i va presentar-se al draft, on Toronto va triar-lo al número 5 abans d'enviar-lo als Pacers. Allà sempre va ser la promesa que no esclata i amb el flagell de les lesions: 24 partits de rookie per anar pujant fins a 78 en el tercer any, un cim que no es repetiria.

Sempre havia tingut problemes de creixença i el genoll no havia quedat del tot ben format. I l'exigència de la NBA passava factura, així que es va fer habitual de la llista de lesionats. 46 partits en la 2002-03, 21 en la següent fins a tocar fons; 9 partits si sumem les dues temporades següents van dur-lo a plegar.

Bender no ha perdut el temps des d'aleshores. S'ha convertit en empresari d'èxit en la construcció i va esdevenir heroi nacional quan el Katrina va arrasar Nova Orleans. L'aler va enviar menjar i medicaments per ajudar la població i després va buscar fórmules perquè la gent, encara que no tinguessin recursos, poguessin tenir una casa.

Accidents decisius
Els diners no són, doncs, l'imperatiu que el fa tornar. És milionari, però el cuquet del bàsquet no s'ha apagat. En l'últim any havia fracassat en les proves que dues franquícies li havien preparat, però els Knicks es van llançar a la piscina. Un contracte no garantit i un rol de suplent que li han provat bé des del primer dia.

El cas Bender, però, no ha de provocar dubtes: ressuscitar no és fàcil. Coincidint amb el retorn de l'heroi del Katrina, els Thunder anunciaven l'adéu de Shaun Livingston (4 al draft 2004). Un altre que havia de revolucionar l'esport com a base de 2,01. Qui vulgui notar fluixesa de cames, que miri a YouTube el vídeo de la lesió als Clippers. Tornava un any i mig després, però no respon.

Abans que Livingston, Jay Williams ho provava cada estiu. Número 2 al 2002, l'estiu següent no va fer cas a la clàusula del contracte que l'hi prohibia i va comprar una moto. Mentre la provava, va estampar-se i es va destrossar la cama. Mesos de rehabilitació no van tornar-li la velocitat que marcava diferències. Anant enrere, un cas similar: Bobby Hurley (núm. 7, 1993), que va descobrir massa tard la importància del cinturó quan es té un accident de cotxe. Va travessar el vidre i va patir greus lesions, de les quals mai es va recuperar prou per tornar al bàsquet d'elit. Ressuscitar no és fàcil.