L'evolució Guardiola

El Barça de Pep Guardiola no va batre el rècord de gols de la Lliga 2008-2009, però s'hi va quedar a un pas i sí que va aconseguir la diferència més gran de gols de la història (+70). Reflectida en aquesta estadística, una de les que més valora el tècnic blaugrana tot i la contradicció que a vegades suposen en l'esport, gent de primera fila vinculada al futbol analitzen per a l'AVUI l'aportació de Guardiola en el seu any i mig a la banqueta del Camp Nou i en treuen una conclusió en comú: ha fet possible conjugar l'excel·lència ofensiva i defensiva.

"Ha aconseguit un equilibri total defensa-atac i quasi diria que n'ha fet un sol concepte. En la mesura que tu defensis amb ordre, atacaràs amb ordre, i viceversa. Aquest ha estat el seu missatge", assenyala l'exjugador de l'Espanyol Joan Golobart. "Ofensivament, els últims 20 anys el Barça sempre ha fet gols. Ell ha millorat l'aspecte defensiu. Més pressió davant, les línies juntes i molt ben situat darrere", explica l'exentrenador i exjugador Carles Rexach des d'un punt de vista més barcelonista. "El seu Barça ataca amb tots i defensa amb tots. Aquesta és la gran novetat", va indicar ahir a la Gazzetta dello Sport el seleccionador d'Anglaterra Fabio Capello, que el 2002, uns mesos, va coincidir amb Guardiola al Roma.

Amb el rècord de sis títols el 2009, el joc espectacular desplegat, encara invicte des que va agafar el Barça B el 2007, l'impacte del de Santpedor ha traspassat fronteres. Autodefinit un dia, modestament, com un "lladre d'idees", Guardiola ha dut al límit la concepció del futbol que li van inculcar al Barça i que va enriquir pel seu pas per Itàlia, Qatar i Mèxic, a part de moltes converses amb tot tipus d'entrenadors.

Si Arrigo Sacchi va crear la defensa zonal al Milan de finals dels 80, i el van seguir molts, Guardiola pot haver fet funcionar per primer cop un atac en bloc, cadascú té una funció ofensiva quan l'equip té la pilota, segons alguns especialistes. L'equip no es divideix quan defensa -cosa que ja feien molts-, però tampoc quan ataca, cosa que no aconseguia quasi ningú, ni amb l'harmonia ni amb la totalitat dels futbolistes.

Sota l'obra mestra de Cruyff, l'era Rijkaard ja va deixar partits que incidien en aquest camí, però no amb la contundència actual. "Guardiola ha fet evolucionar totes les línies. Li ha donat més velocitat al migcamp i ha incrementat el canvi de posicions davant", apunta Rexach. "Ha utilitzat una eina molt interessant per trencar les defenses zonals: la pausa a través de la possessió per l'arribada de la segona línia", indica Golobart, que afegeix: "Rijkaard no sabia al 100% perquè les coses li funcionaven bé; Guardiola, sí". Golobart també menciona temes físics, tecnològics i de lideratge per entendre el 6 de 6. "Ha plasmat al camp el que semblava que només era per a idealistes", resumeix l'expert extècnic del planter Joan Vilà.