Esports
Mourinho s'enfronta per primer cop amb el Chelsea, al qual encara anomena "el meu equip"
L'entrenador portuguès no perd a casa des del 23 de febrer del 2002, quan era al Porto
Jose Mourinho viurà avui un duel especial. L'Inter s'enfronta amb el Chelsea, en què va viure tres temporades, sis títols i milers de titulars cridaners abans de veure com era despatxat, situació que el seu ego no preveia. A Itàlia domina sense gaire problemes el campionat local, però s'ennuega a Europa, situació que ja va viure a Anglaterra, on un dia voldria tornar.
El mite de Mourinho, que ahir feia petons a l'escut de l'Intern, al Chelsea es va gestar des del primer dia. La presentació li va comportar ja el sobrenom a special one i no va deixar escapar el primer repte, la Community Shield. La prepotència i la defensa aferrissada dels blues el van dur a ser idolatrat per l'afició. Un inici espectacular no li va evitar retrets pel joc poc vistós. "8 partits, 8 victòries i 16 gols, però diuen que no juguem, que som un grup de pallassos. No és cert". No acceptava crítiques ni quan perdia.
El futbol anglès no va trigar a adaptar-se a la llengua llarga de Mourinho. Els títols van acompanyar amb la Carling contra el Liverpool, on va fer callar l'afició red. I la lliga 2004/05, la primera en cinquanta anys i coincidint amb el centenari del club londinenc. Tot semblava preparat per a la glòria europea, però va caure en les semifinals contra el Liverpool amb Luis García de botxí, tot i que la pilota no va entrar. "M'havien parlat de la influència de l'ambient d'Anfield. No l'he notat, però l'àrbitre auxiliar, sí".
Els problemes a Europa van ser constants. El curs següent comportaria repetir la glòria en la Premier amb un 3-0 en el duel clau contra el United. La connexió amb la graderia es va enfortir quan, en rebre la medalla de campió, la va llançar al públic, amb la jaqueta. Quan va tenir la rèplica, va repetir el gest. L'alegria es va estroncar en la Champions, amb l'eliminació contra el Barça. Mou en va culpar l'àrbitre amb el ja famós "teatre del bo".
La història d'amor es va començar a espatllar pels fracassos europeus. Abramóvitx estava disgustat perquè les altes inversions no comportaven la Champions, així que la temporada va estar farcida de notícies de l'empitjorament de la relació entre amo i tècnic. El United va recuperar el domini a Anglaterra, els penals van deixar els blues sense final europea i les dues copes obtingudes no ho van compensar.
El curs 2007/08 va començar amb el rècord anglès de partits seguits sense perdre a casa, 64. Els resultats, però, es van començar a torçar aviat i el 20 de setembre es va anunciar l'adéu, si bé el llaç d'unió de Mourinho amb els blues i la Premier no s'ha desfet.
El seu nom apareix cíclicament com un dels favorits de Ferguson per rellevar-lo al United i el City el va temptar per dirigir el milionari projecte. No és estrany que el portuguès hagués de fer una roda de premsa quan als diaris britànics va sortir la frase "Anglaterra és el meu país i l'anglès, el meu futbol". El tècnic va matisar que era cosa del passat i que es feia públic aleshores per la publicació d'un llibre.
Ibrahimovic i el retorn de Mou
El temps dirà si l'Inter va quedar satisfet amb el raonament, però l'amor de Mourinho pel Chelsea i la Premier està fora de dubtes, tal com deia ahir el blaugrana Ibrahimovic. "Crec que tornarà perquè m' ho ha dit: és la seva lliga preferida i hi vol tornar. Itàlia és diferent, no s'hi pot anar i voler canviar el futbol; el futbol italià et canvia a tu. No té res a veure amb Anglaterra, on hi ha més ritme i agressivitat. A Itàlia és més tàctic, quan fas un gol penses que ja has fet la feina i cal intentar que no et marquin. No és la seva manera de pensar i ho està intentant canviar, però no és fàcil".
El suec deixa clar la connexió de Mou amb el que avui serà l'enemic, un Chelsea al qual encara anomena "el meu equip".
El mite de Mourinho, que ahir feia petons a l'escut de l'Intern, al Chelsea es va gestar des del primer dia. La presentació li va comportar ja el sobrenom a special one i no va deixar escapar el primer repte, la Community Shield. La prepotència i la defensa aferrissada dels blues el van dur a ser idolatrat per l'afició. Un inici espectacular no li va evitar retrets pel joc poc vistós. "8 partits, 8 victòries i 16 gols, però diuen que no juguem, que som un grup de pallassos. No és cert". No acceptava crítiques ni quan perdia.
El futbol anglès no va trigar a adaptar-se a la llengua llarga de Mourinho. Els títols van acompanyar amb la Carling contra el Liverpool, on va fer callar l'afició red. I la lliga 2004/05, la primera en cinquanta anys i coincidint amb el centenari del club londinenc. Tot semblava preparat per a la glòria europea, però va caure en les semifinals contra el Liverpool amb Luis García de botxí, tot i que la pilota no va entrar. "M'havien parlat de la influència de l'ambient d'Anfield. No l'he notat, però l'àrbitre auxiliar, sí".
Els problemes a Europa van ser constants. El curs següent comportaria repetir la glòria en la Premier amb un 3-0 en el duel clau contra el United. La connexió amb la graderia es va enfortir quan, en rebre la medalla de campió, la va llançar al públic, amb la jaqueta. Quan va tenir la rèplica, va repetir el gest. L'alegria es va estroncar en la Champions, amb l'eliminació contra el Barça. Mou en va culpar l'àrbitre amb el ja famós "teatre del bo".
La història d'amor es va començar a espatllar pels fracassos europeus. Abramóvitx estava disgustat perquè les altes inversions no comportaven la Champions, així que la temporada va estar farcida de notícies de l'empitjorament de la relació entre amo i tècnic. El United va recuperar el domini a Anglaterra, els penals van deixar els blues sense final europea i les dues copes obtingudes no ho van compensar.
El curs 2007/08 va començar amb el rècord anglès de partits seguits sense perdre a casa, 64. Els resultats, però, es van començar a torçar aviat i el 20 de setembre es va anunciar l'adéu, si bé el llaç d'unió de Mourinho amb els blues i la Premier no s'ha desfet.
El seu nom apareix cíclicament com un dels favorits de Ferguson per rellevar-lo al United i el City el va temptar per dirigir el milionari projecte. No és estrany que el portuguès hagués de fer una roda de premsa quan als diaris britànics va sortir la frase "Anglaterra és el meu país i l'anglès, el meu futbol". El tècnic va matisar que era cosa del passat i que es feia públic aleshores per la publicació d'un llibre.
Ibrahimovic i el retorn de Mou
El temps dirà si l'Inter va quedar satisfet amb el raonament, però l'amor de Mourinho pel Chelsea i la Premier està fora de dubtes, tal com deia ahir el blaugrana Ibrahimovic. "Crec que tornarà perquè m' ho ha dit: és la seva lliga preferida i hi vol tornar. Itàlia és diferent, no s'hi pot anar i voler canviar el futbol; el futbol italià et canvia a tu. No té res a veure amb Anglaterra, on hi ha més ritme i agressivitat. A Itàlia és més tàctic, quan fas un gol penses que ja has fet la feina i cal intentar que no et marquin. No és la seva manera de pensar i ho està intentant canviar, però no és fàcil".
El suec deixa clar la connexió de Mou amb el que avui serà l'enemic, un Chelsea al qual encara anomena "el meu equip".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
