Guardiola tapa boques

Ras i curt, a partir que acabin de llegir aquestes línies ja no veuran la paraula renovació entre cometes i en boca de Pep Guardiola. N’està fart l’entrenador del Barça, d’aquest mot i de tot el que se’n deriva. Tant que ahir va consignar a tort i a dret que no es tornarà a pronunciar sobre la seva continuïtat. Qui no la doni per feta és que no creu en la seva paraula i per aquí el tècnic no passa. “S’ha acabat. És l’últim dia que parlo d’això. Més enllà d’aquesta ressaca del tema, no respondré a cap més pregunta sobre la qüestió”, va aclarir.

Guardiola es va quadrar. Seriós, neguitós en observar com part de l’entorn mediàtic ha desacreditat l’anunci de la seva renovació perquè no va incloure la firma oficial de l’extensió de contracte, l’entrenador blaugrana va aprofitar una pregunta burxadora, que li qüestionava tenir una bona relació amb el president Joan Laporta, per deixar-se anar amb una resposta no de tres paraules, ni de tres segons, ni de tres frases, sinó de tres minuts.

Malestar amb l’entorn
Un contundent al·legat per tapar boques, per neutralitzar rumors que poden desestabilitzar club i/o vestidor. “La meva paraula és la que val. No he firmat per no hipotecar el pròxim president, però continuaré l’any que ve si ho volen. Mentalment estic renovat. No necessito cap paper. Em val amb els milions de persones que van escoltar l’anunci”, va indicar per treure’s el malestar que li han causat els darrers comentaris de l’entorn. “S’ha dit que la meva paraula no serveix, que la meva relació amb Laporta no és bona, però és un plaer treballar amb ell. Em va donar l’oportunitat d’estar aquí i m’ho ha deixat fer absolutament tot”, va remarcar Guardiola.

Condemnat a setmanes llargues amb un sol partit de futbol en caure eliminat de la Copa, el tècnic va voler tallar les males herbes que poden dificultar el creixement de l’equip, per alhora defensar que si la seva actitud va ser una mica freda durant l’anunci de la seva continuïtat no va ser perquè no tingui feeling amb Laporta. “A vegades es confon certa timidesa amb altres coses. Són actes institucionals i procuro guardar les formes. Ningú no pot saber si estic còmode o no”, va valorar l’entrenador mentre assegurava que tenia una relació “excel·lent amb el president”. “No som íntims amics que estem en tot d’acord, però sí en la majoria de coses. En les que no, podem anar a sopar o parlar-ne al seu despatx i allà es queden. Ens hem abraçat molt en la intimitat”, va exposar Guardiola, poc amic de sortir a les fotos... ni quan ha de recollir premis. “El Barça m’ha donat molt més que jo a ell. No podré tornar mai el que m’ha donat la institució”, va comentar amb humilitat.

Alleujat després d’haver defensat la seva paraula, Guardiola va recobrar el bon humor per descartar la idea de Lluís Bassat que algun dia serà president: “No, i ara. Fotria fora l’entrenador en dos mesos”.

Deixin pas. Guardiola va intentar deixar net el camí a un equip a qui prou entrebancs li posaran els rivals, es diguin Madrid o el d’avui, Valladolid. La mala herba va quedar ahir tallada. Rasa i curta.