Al·lèrgia al duel directe
Lliga BBVA
Tres victòries al Sánchez Pizjuán, una davant Madrid i València al Camp Nou i dues al Madrigal. Tot plegat les últimes set temporades. És el pobre balanç del Barça en els duels que ara reeditarà, i d'una tirada, davant els grans rivals a la Lliga. El famós Tourmalet porta implícita una història que estadísticament parlant no l'afavoreix gens. Vist en clau positiva, però, ni Sevilla, ni València, ni Madrid, ni Vila-real arriben a la cita amb el Barça en un estat comparable al de l'equip de Guardiola.
Amb els deures fets a la Champions, ara toca curar un dels grans mals de l'era Rijkaard, els duels directes amb els altres aspirants. Les primeres rampes del Tourmalet s'afronten demà al Sánchez Pizjuán, un escenari i un rival, el Sevilla, que dels quatre és el que menys punts ha esgarrapat al Barça en aquests set anys (vegeu gràfic); en total, els blaugrana s'han endut de Nervión 11 punts dels 21 possibles.
El conjunt de Manolo Jiménez, que no tindrà el sancionat Jesús Navas però sí el recuperat Luís Fabiano, arrossega encara l'esvoranc de resultats de fa unes setmanes, quan va perdre de seguit amb Màlaga, Ponferradina, Valladolid i Standard de Lieja.
Pressió i mal ambient
Cinquè amb 24 punts, a cinc del Barça, no es pot permetre una ensopegada a casa si no vol perdre de vista el líder i les posicions d'una Champions que enguany ja veu per televisió. L'afició no ho veu clar i l'ambient al vestidor no sembla el més adequat després de la picabaralla dialèctica entre el tècnic i el mateix Luís Fabiano.
Dos seguits a casa
Després del Pizjuán, el Barça afrontarà dos duels seguits al seu estadi. Un fals pla en ple port de muntanya, però una bona oportunitat per ampliar diferències. Tant València com Madrid només han cedit una vegada en les set últimes visites al Camp Nou (quatre empats i dues victòries per a tots dos), però és indubtable que els blaugranes seran favorits. Els xe, amb el record del set en blanc (6-0) de la temporada passada, només han guanyat un dels sis últims partits jugats en Lliga o UEFA i han baixat del liderat a la quarta posició.
El Madrid, al seu torn, viu un present surrealista. Enmig de la polèmica i sucosa prima del president Calderón, els blancs semblen haver renascut després de dues míseres victòries per la mínima contra Recre i BATE Borissov, fins al punt d'haver oblidat la penosa eliminació copera contra el Real Unión. Però al Camp Nou sembla que s'inflen.
I el Vila-real? El futbol atractiu del conjunt de Pellegrini ha perdut pistonada arran del desastre contra el Poli Ejido, si bé és cert que El Madrigal no li va gens bé al Barça. Almenys al vell Barça. El nou Barça, llançat, vol canviar registres fins al punt que més d'un deu pensar: "Els que han d'estar preocupats són els altres".
