"Som un equip guanyador i ho intentarem fins al final"

Les mans de dimecres. En les seves reposarà el somni més desitjat de tot el barcelonisme. Víctor Valdés, el porter del Barça, però, està més ansiós per jugar que nerviós per l'odissea de partit que se li pot girar. Des del 2003, Valdés ha sabut defensar la que probablement sigui la demarcació més discutida del Barça. Al marge d'algunes veus oportunistes, aquest futbolista català ha aconseguit apagar el debat futbolístic per antonomàsia dels barcelonistes. A vint-i-quatre hores del gran duel contra l'Inter, el porter passa revista tranquil·lament del còctel de sensacions que està vivint l'equip abans de la gran cita. El lector es trobarà una veu reposada, filla d'una llarga experiència, a pesar de la joventut. Parlar amb Valdés té la particularitat què, per més tens que pugui estar l'ambient, la seva capacitat discursiva li permet reflexionar sobre el legat que deixarà aquest equip, més enllà del que pugui passar dimecres, a les 20.45 hores.

Com està l'equip enmig d'aquest clima tan elèctric?
Amb la confiança de saber que ho intentarem. És el primer missatge: s'intentarà. Tenim confiança perquè aquest Barça és un equip guanyador. Hi ha un resultat advers, però tenim moltes ganes de remuntar i confiem en les nostres possibilitats

Quina lectura fa de la dimensió que ha agafat en tot el barcelonisme la campanya de la remuntada?
Hem viscut una etapa gloriosa, l'any passat, en què l'afició va poder gaudir d'un futbol molt atractiu i vistós. Això que ha vist l'afició li permet creure que tot és possible. Els futbolistes també creiem que ho és, llavors s'uneixen aquests dues confiances que fan que ens bolquem tots junts en la remuntada. És l'única explicació que li trobo.

Quina importància tindrà el marc que envoltarà el partit?
Sempre s'ha parlat d'un jugador número dotze. Serà important. És un factor a tenir molt en compte. En un partit poden passar moltes coses. El 3-1 és un resultat dolent, és cert, però confiem que es pot remuntar amb l'ajuda de la nostra afició, sens dubte.

L'espiral no s'atura. Després de les sis copes i l'eternitat que vau assolir, es podia pensar que el nivell d'exigència de la gent podia disminuir. Però no. L'afició en vol més, l'últim esforç, perquè és la final de Madrid, per revalidar el títol...
Per bé i per mal, és la història del Barça. És normal que, tot i haver viscut una etapa gloriosa, l'afició en vulgui més. També vam tenir una etapa passada, en què no guanyàvem res, i llavors les vam veure de tots colors.»

Com es viu en aquest paradís on l'amenaça de ser desterrat és constant?
La sort d'aquest equip és que té molta gent de la casa que sap valorar el que significa guanyar títols. I als que han anat arribant, els hem transmès aquesta actitud. En conjunt, això fa un equip guanyador, de jugadors que no es cansen d'aixecar títols. I amb un entrenador que és el doble de guanyador que nosaltres mateixos.

Guardiola va assegurar que passats uns anys, se la trobarà a faltar, a la vostra generació?
L'entrenador ens ha inculcat una manera de veure el futbol que deixarà empremta, al marge de tot el que ha guanyat. La manera com afrontem els partits pot ajudar molta gent a afrontar la seva vida quotidiana. Tenim la nostra filosofia i anem amb ella fins al final.

És una qüestió d'ètica...
Crec que sí. Aquest equip servirà d'exemple per a les generacions futures. El seu comportament, la manera de jugar, els valors que transmet...

Seria un fracàs no guanyar cap títol aquest any?
No em permeto parlar de fracàs quan veig cada dia tota la gent del club deixant-se l'ànima perquè les coses surtin bé. No m'agrada perdre, però si passa i no guanyem títols, aixecarem el cap i continuarem treballant.

En els dos últims anys, aquest equip ha necessitat poques remuntades. Ho considera un repte nou?
Se'n parla molt, d'això, però s'han de recordar partits com el de Stamford Bridge, en què de seguida ens van marcar i vam haver de lluitar moltíssim per passar a la final. No es parla d'aquest moment ni de molts altres que eren negatius i que vam saber resoldre. Res no ha estat un camí de roses.

Quin partit espera?
En la Champions mai no saps què t'espera. Puc intuir que hi haurà tensió, perquè els mínims detalls poden comptar, i molt.

Personalment, si l'Inter juga com s'espera, haurà d'estar molt atent als contraatacs...
És la feina de sempre. Hauré de seguir atentament el joc, tant si estem atacant com defensant, i sobretot, mantenir la concentració quan hagi de sortir a tallar la pilota, intentar jugar-la de manera intel·ligent quan la tingui als peus i estar molt atent en les jugades d'estratègia que pugui provar l'Inter.

Què canvia en la seva preparació abans d'un partit tan important?
Res. Hem fet recuperació i hem treballat normalment.

Com estudieu el rival?
El cos tècnic et sol donar un totxo important d'informació, sobretot en la Champions. M'agrada especialment veure molt el rival, com es mou, com ataca, de quina manera juga. Em permet ficar-me en el partit abans d'hora, tenir-lo al cap des del dia abans, pensant com poden sortir les coses.

El fet que hi hagi la possibilitat de penals influeix en la feina prèvia?
Mai no m'ha tocat una tanda de penals en el primer equip. En tot cas, no els treballem deliberadament. Es xuten penals en els entrenaments, però no es preparen les tandes. El penal és una jugada a favor del davanter i llavors entra en acció la intuïció.

Té un antecedent curiós en els juvenils sobre el tema...
Sí, és cert. Vaig aturar fins a dotze o tretze penals consecutius. Al vestidor ja feien broma sobre el tema, però a mi en realitat no em feia cap gràcia que ens xiulessin tants penals en contra. Vaig tenir la sort d'aturar-los, tots aquells. És pura intuïció.

És aquesta preparació prèvia la que li permès fer aquelles aturades clau en l'inici de molts partits?
No puc respondre que sí, perquè no ho sé. Però és veritat que la feina es fa i, si hi ajuda, millor. La meva mentalitat és mantenir la concentració durant els noranta minuts del partit i intentar que no em marquin. De vegades és en el minut u, d'altres, en el vuitanta.

Aquestes aturades són els seus «gols»
La sensació és aquesta, sí. La meva feina és aturar-los. Fins i tot recordo haver aixecat el puny després d'alguna aturada que entenia que era clau.

Continua volent, com va dir alguna vegada, ser perfecte en un esport que per naturalesa no ho és?
Sí, perquè sempre queda un marge de millora. Sempre. Hi ha moltes coses que faig bé ara i que abans no dominava tant. Això demostra que s'ha d'intentar millorar. No es pot ser perfecte, però treballar per ser-ho segur que fa que cometis menys errades.

I quan arriben les errades, es desespera?
No, però vull demostrar que ha estat un error puntual. L'altre dia, contra el Xerez, em vaig equivocar en la sortida de pilota, deixant-la als peus del rival, i de seguida vaig poder fer dues aturades per rectificar l'error. El que defineix el porter és la por del fracàs. Llavors, quan arriba una errada, necessites demostrar a tothom que ha estat circumstancial. Un amic em va ensenyar que quan alguna cosa surt malament i toques fons, l'únic que pot passar és que vagis cap amunt. M'ho aplico a mi mateix per suportar les crítiques i els moments difícils.

Parli'm de la seva imatge. La plantilla diu que és un paio molt bromista. Al camp, se'l veu semblant al seu ídol, Khan. Tan seriós...
Al camp, el meu cap és a la porteria. No penso en res més. No intento caure bé ni malament, intento aturar les pilotes que arriben i prou. Però és respectable que la gent pensi el que vulgui. Sols m'interessa l'opinió del meu entorn i dels companys.

Com ha influenciat professionalment l'arribada del seu fill Dylan?
M'ha donat estabilitat, també gràcies a la meva dona. Però més que les prioritats, m'ha canviat la vida, com a qualsevol altra persona. I em fa molt feliç.

Li hauré de preguntar per la selecció estatal i la polèmica que provoca que el seleccionador no el convoqui...
Doncs li diré el mateix que dic sempre: s'ha de respectar l'equip i els porters que hi ha ara, perquè estan en bon nivell. Això significa que és molt difícil ser-hi. Em faria il·lusió anar a la selecció algun dia, però hi ha un entrenador que decideix. M'incomoda la pregunta i crec, fins i tot, que no em beneficia.