Plantilla coixa

Tres fitxatges no són suficient. La configuració actual de la plantilla apunta a una sobrepoblació de migcampistes, mitges puntes i davanters i una buidor preocupant a les bandes. Així, Mauricio Pochettino demana dues altes que cobreixin el forat deixat per les baixes de Nené, Rufete i Valdo. El principal problema és que s’ha de complir la norma: abans d’entrar, deixeu sortir.

L’Espanyol té pendents tres altes. És la via per contrarestar una plantilla descompensada. No hi ha jugadors de banda perquè el Mònaco tanca la porta a la continuïtat de Nené. Ni nova cessió, ni rebaixa dels 6 milions de l’opció de compra ni res, perquè han recuperat el director esportiu que el va fitxar i tenen el brasiler com a fix. Ramon Planes busca alternatives, de marcat perfil ofensiu.

No és l’única banda problemàtica. A la dreta Coro no compta amb la confiança de Pochettino i Valdo és a prop d’anar cedit al Màlaga, si bé el club confia que arribin més ofertes pel lleonès. El tècnic argentí vol un jugador amb un perfil més conservador per al carril dret, no tan ofensiu com a l’esquerre.

L’espai dels joves
L’Espanyol està disposat a satisfer les exigències de l’entrenador, si bé confia en la polivalència de Verdú, Nakamura, Callejón o Luis García per tapar els problemes a les bandes. El club es mostra més reticent respecte a la petició de Pochettino d’afegir un migcampista defensiu. Hi ha un acord pel xilè Marco Estrada si queda lliure alguna plaça d’extracomunitari, però el club no n’està del tot convençut perquè s’ha apostat per donar protagonisme als joves Javi Márquez i Sielva, sense oblidar-se d’Àngel, a qui ningú ha comunicat que no es compti amb ell.

Si es lliguen les tres altes la plantilla de l’Espanyol arribaria als 31 membres, quan Pochettino en vol 20 i la col·laboració dels joves per completar-la. Hi ha molt de llast a deixar anar, amb dos fronts oberts. Per començar, els qui tenen lloc, però alhora la porta oberta. Qui més pretendents té és Sergio Sánchez, l’únic per qui s’ha rebut una oferta formal: 3 milions del València. La proposta va ser rebutjada i s’espera que es concreti l’interès del Sevilla, que acaba de cobrar per Mosquera i De Sanctis, i el Manchester City. El club no amaga que una venda aniria molt bé per sanejar l’economia i confia a treure’n 4 milions.

Traspassar davanters
L’altre jugador amb pretendents és Luis García. El Benfica, el Porto i l’Aston Villa han reconegut interès i s’espera cobrar-ne 8 milions. Si marxa, no es fitxarà ningú, cas que no es repetiria si és Tamudo qui canvia d’aires. El capità té diversos equips anglesos, amb el Wigan destacat, i grecs al darrere, però les ofertes no es concreten i apunten a la voluntat de rescindir el contracte, opció que l’Espanyol no considera. No marxarà a cost zero.

L’altre grup el formen els qui tenen contracte i no compten. Finnan encara té cartell a la Premier i ja hi ha diversos interessats en Valdo i Béranger. El problema és que amb la crisi costa molt passar de la paraula al paper. No es concreta res. I així no hi ha forma de concretar el capítol de baixes ni equilibrar una plantilla descompensada.