El Barça regala dos punts a l'últim minut

Cliqueu aquí per seguir la transmissió del partit minut a minut

I en l’últim sospir, en l’última acció abans d’arribar a casa, com va passar en el conte, la felicitat, en aquest cas els tres punts, es va convertir en carbassa. Una senyora carbassa d’aquestes que ornamenten Halloween. Ho havia fet tot per guanyar, el Barça, ja repassava la classificació i el calendari, cofoi de passar indemne i reforçat la primera prova de foc, quan una jugada en el temps de descompte que va convertir en traïdora Márquez i que va acabar de fer desgraciada un autogol de Piqué va impedir a l’equip blaugrana celebrar un triomf que s’havia treballat amb paciència, constància i l’estat de gràcia de Keita.

Sens dubte que havia fet el més difícil, el Barça: domar un Osasuna imponent des de la seva agressivitat inicial, des del seu vigor en la pressió. Però justament quan ja tenia estovat el rival, quan ja el tenia prou desgastat, quan ja cap jugador osasunista podia dir ni fava físicament, un error de concentració i d’ofici de Márquez en el refús d’una pilota va penalitzar en excés l’equip de Guardiola, que demà marxarà cap a Kazan no amb més dubtes, però sí amb més mal humor: el Madrid, després de doblegar ahir el Getafe, se li ha apropat a un sol punt del liderat. És una situació que no expressa prou la jerarquia del Barça ni l’autoritat amb què va poder guanyar ahir al Reyno de Navarra.

I és que als minuts finals Ibrahimovic i sobretot Messi van disposar d’ocasions per fer indiscutible, innegociable, inapel·lable el triomf. Però la falta d’inspiració i de precisió van acompanyar quasi totes les finalitzacions de jugades ofensives dels de Guardiola. N’hi va haver prou amb una bona acció col·lectiva, ben rematada per Keita, que s’ha tret el màster en Formació de perill arribant des de la segona línia i ja ha fet sis gols en Lliga, sí, els mateixos que Messi, per dominar no només el joc sinó el marcador.

Ja havia transcorregut una hora i quart de partit i l’Osasuna no podia dir ni fava físicament, buit d’energia com havia quedat en rebel·lar-se contra el joc de possessió del Barça. Ben plantat l’equip blaugrana i ben despert el conjunt de Camacho, el partit va ser d’una intensitat estressant en molts minuts. Tot i el seu bon inici, en què va estar a punt de marcar de seguida amb un primer xut de Messi, l’equip de Guardiola va tenir problemes per eliminar línies de pressió rivals. Li va costar un món tenir profunditat, poc explorades com estaven les vies exteriors del camp al primer temps. Iniesta i Messi, que ocupen banda a peu canviat, van tendir massa cap a l’interior, i els laterals Puyol i Abidal, prou exigits en l’inici, tampoc es van poder projectar. Xavi igualment va estar de principi força desconnectat, però tota la contenció que oposava l’Osasuna tampoc es va convertir en perill. Amb prou feines va xutar un cop davant Valdés, ben parapetat com estava el Barça amb un Busquets que va ser sovint un tercer central per ajudar a agilitzar el joc.

Pacient l’equip blaugrana en la circulació, va poder prendre avantatge ja abans del descans en jugada estratègica, però el remat d’Ibra va topar amb la mà de Josetxo en una acció en què es va reclamar penal. Va tenir el Barça accions de sobres per confirmar el seu domini, però el va penalitzar sobretot l’última acció del matx. I va acabar amb cara de tonto. De pasta de moniato. ¿Feliç castanyada?

Cliqueu aquí per seguir la transmissió del partit minut a minut
Resultats de la jornada i Classificació de la Lliga