Esports

La polèmica, un clàssic dels derbis

El penal de Baena i el creuament de declaracions dels presidents centrarà la tertúlia de cafè post-derbi

La lectura prèvia del derbi apunta a golejada del Barça. Però el futbol no sempre és lògic i després apareix el factor derbi, la motivació extra, i tot és possible. Com que l’Espanyol encadeni tres anys sense perdre al Camp Nou. Ahir va aparèixer un altre clàssic del duel ciutadà: la polèmica. I com era previsible, amb dues formes ben diferents de veure-ho.

Que si penal, que si no n’hi ha per tant. Que si sort en teniu que només sigui un 1-0, que si ja se sap contra els grans. Les tertúlies de cafè giraran avui al voltant de l’àrbitre. Un clàssic de sempre, la salsa per a alguns, un mal necessari per als altres. L’acció clau, al minut 38, un penal que va decantar la balança. Just o injust? El Barça optava per la primera opció. “És penal, Baena ho dirà. Intento saltar per rematar i no puc, penal. L’Iturralde ho ha vist de seguida”, apuntava un dels dos protagonistes de la polèmica, el blaugrana Xavi.

“L’impresentable”
Una mateixa acció, dos equips i dues visions, així que al bàndol de l’Espanyol no hi estaven gens d’acord. No només no hi veien res punible, fins al punt que l’altre protagonista de la polèmica, Raúl Baena, va ser expulsat al túnel de vestidors perquè va protestar, sinó que reclamaven l’expulsió d’Ibrahimovic per haver deixat l’ull marcat al jove Víctor Ruiz d’un cop de colze quan ja tenia una targeta groga. “El penal i l’actitud del linier han estat per treure’ns de polleguera. El Barça és un grandíssim equip, però que guanyi perquè ho mereix, no perquè ha de guanyar. No era penal i si passa a l’altra àrea, tots sabem que mai ho xiularia”, bramava ahir el capità blanc-i-blau, Luis García.

Un derbi més, i el que no varia és la mala relació entre els presidents dels dos grans clubs catalans. Joan Laporta va titllar de “rabieta de nen” l’enèsima absència de Daniel Sánchez Llibre en el dinar de directives d’abans del partit, paraules que van indignar el màxim mandatari blanc-i-blau, que no va mossegar-se gens la llengua a l’hora de replicar. “Més que contestar a un impresentable, he de dir que si hi ha alguna criatura, algú que dóna una imatge equivocada que no correspon a una institució com el Barça, és ell. Amb impresentables així em costarà asseure-m’hi algun dia; això sí, si demà canvia el president del Barça, m’hi asseuria”, va sentenciar. Tensió, polèmica, declaracions creuades i més igualtat de la que s’esperava. El factor derbi va ser-hi present.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya i la crisi d’identitat catalana

FILÒSOF
 
El protagonista
Lamine Yamal

O Rei Lamine

BARCELONA
 
 

Poder sense discussió de Pogacar

BARCELONA
 
Joan Sagué
EXJUGADOR DEL GIRONA FC DURANT VUIT TEMPORADES (1985-1993) I EXCAPITÀ

“És molt més exigent el futbol d’ara”

FIGUERES
 

Dani Olmo: Bota d’Or i cap de diamants

BARCELONA
 

Lògica futbolística

barcelona
 

Alcaraz lidera el canvi

BARCELONA / LONDRES