Il·lusions a l'aigüera

L’Atlètic de Madrid es va inspirar en la desgràcia del Barça per recobrar l’ànim propi... i el del seu etern rival, el Reial Madrid. A algú li pot semblar una grollera paradoxa, però així d’enrevessada va resultar una jornada clau, de marcadors simultanis, en què per un instant l’equip blaugrana va atrapar l’equip blanc en la classificació, per bé que al capdavall tot va acabar en pur desengany.
El Barça es va embrutar molt per no res al Calderón. El Kun Agüero va portar tots els estris blaugranes a l’aigüera abans que els de Rijkaard poguessin servir-se a taula un partit que va semblar ben cuit en mitja hora. La jove estrella matalassera va acabar posant el pebre i la sal al Calderón i el matx va acabar al gust dels locals.

Si la Lliga no es va posar al dente per al Madrid és perquè aquesta jornada, tot i transcendent, arriba massa d’hora perquè ningú pugui posar-se a la boca de forma inexorable la glòria. L’equip blanc torna a distanciar-se amb cinc punts en el liderat després de vèncer a Huelva (2-3), però ni va deixar d’acumular estrès ni tampoc el Barcelona va deixar de tenir orgull tot i encaixar quatre gols.

Per fer-s’ho mirar, això sí, la fragilitat amb què va entomar el Barça la seva primera desgràcia en el partit. Fins a un quart d’hora del descans va estar prop de l’excel·lència, amb un joc dinàmic amb pilota i sense. Va fer circular ràpidament l’esfèrica davant un Atlètic amb complex de porexpan. En plena crisi anímica i de resultats, l’embalatge (defensiu) del conjunt d’Aguirre assumia que només era apte per a cops menors. Però no per a tot un Barça que pressionava amb seguretat i convenciment i que, tot i trepitjar poc l’àrea, va meravellar gràcies al que és possiblement el gol més bell de la temporada. Una senyora xilena de Ronaldinho. Una coordinació acrobàtica només a l’abast d’un Gaúcho en línia ascendent. El brasiler es va inventar un remat que donarà la volta al món però cap punt.

Perquè el Barça es va sentir traït pel destí quan més a prop va semblar d’acontentar els déus amb aquella obra d’art. Un moviment de maluc d’Agüero, un xut que es va enverinar en tocar Puyol i un autogol que deixava les coses equilibrades.

El Barcelona ja no va aixecar el cap. Zambrotta evitava sobre la línia un gol de taló del Kun, però el calvari es va aguditzar quan Agüero va assistir Maxi en el segon gol.

No va canviar la dinàmica a la represa. No van augmentar ni el ritme ni l’agressivitat barcelonista. Al contrari, l’Atlètic va pressionar més amunt i el Kun es va valer tot sol per provocar un penal i per deixar retratat Puyol amb un quart gol. Nul Henry i posteriorment Messi, Eto’o encara va recuperar el punt d’honor acabant de rematador. El seu gol va ser un punt d’orgull en una jornada per acabar amb la cua entre cames.


CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT