Esports

«No s'hi val tot, per guanyar les eleccions»

Entrevista amb Jaume Ferrer, candidat a les eleccions a la presidència del FC Barcelona

Jaume Ferrer es resisteix a treure el fuet. És l'únic candidat que ha estat en la junta durant els últims set anys, sempre amb un paper discret. Es va haver d'empassar l'orgull més d'una vegada per mantenir-se fidel al projecte i per acabar sent el delfí de Laporta en la via continuista. Arribats aquí, assegura que ja no renunciarà al to serè de sempre. Confia a guanyar les eleccions amb el discurs de la continuïtat, transmetent al soci que canviar ara seria arriscat per al Barça.

—Amb tanta pressió al voltant seu, pot disfrutar d'aquest moment?
—«No se'n pot disfrutar, sincerament, però tampoc tens gaire temps per pensar-ho, perquè són dies de molta emoció.»

—Encara es veu amb forces per guanyar les eleccions?
—«Sí, des del primer dia ens hem sentit amb forces de guanyar. Cada cop més. Esperem el dia 13 amb tota la il·lusió.»

—La seva intenció era que els socis els identifiquessin amb els èxits dels últims anys. Però d'altres, també se'ls han volgut apropiar.
—«Entenc que la gent faci electoralisme, però em sorprèn que s'atribueixin els títols quan ells, precisament, van marxar perquè creien que el model estava esgotat. Volien portar Mourinho, un entrenador amb un perfil molt més defensiu que no encaixava en un club com el nostre [en referència a Marc Ingla]. Nosaltres vam triar Guardiola i del 2008 al 2010 hem tingut moltes alegries. Un percentatge molt alt de socis sí que ens ho reconeixen.»

—Li agrada el to de la campanya?
—«Els altres candidats intenten buscar el que sigui, per demagògic que sigui, per intentar agradar al soci. Jo crec que no s'hi val tot per guanyar les eleccions i que tots hauríem de ser més sincers. Jo explico les coses com les veig, i si crec que al soci no li agradaran, ho dic igualment. En alguns moments, segur que hauria estat més fàcil marxar i tothom m'hauria aplaudit, però hi havia una responsabilitat que complir. Ara, el soci ha de votar qui li generi més confiança.»

—Els rivals li retreuen molts dels errors de Joan Laporta.
—«Al final, hem d'acceptar les coses que hem fet bé i les que hem fet malament i fer balanç de si unes han estat millors que les altres. Jo ho tinc claríssim, que el soci del Barça està content; hem guanyat més de setanta títols en set anys, és el període amb més títols de la història, tenim una gran solvència econòmica... Els errors els intentarem rectificar, però no podem renegar de res, perquè han estat uns anys magnífics.»

—Quina acusació li fa més mal?
—«Moltes que falten a la veritat. Coses que diu el senyor Benedito, que no coneix bé el club ni la indústria del futbol; les que diuen Ingla i Rosell, que es volen apropiar d'uns èxits que van arribar quan ells no hi eren... Ells van posar els seus interessos personals al davant dels del club, i això fa que ara no tinguin cap credibilitat.»

—Creu que és més fàcil preparar unes eleccions des de l'oposició?
—«Depèn de les persones i de quin tipus d'oposició facin. Jo estic còmode amb la feina que he fet, me'n sento orgullós. M'agrada parlar amb els socis i veure que estan feliços. Sempre tenen les seves demandes; nosaltres les escoltem i les intentarem aplicar, però en general, els aficionats estan contents amb com funciona el club.»

—Un company de candidatura seu deia fa poc que la gent, potser, necessita veure cares noves.
—«Jo no tinc aquesta sensació. El que vol el soci és que continuem guanyant i que no toquem el que funciona. Hi pot haver antilaportistes, que sempre ho vegin tot negre, però la gran majoria estan encantats.»

—De quins punts del seu programa està més satisfet?
—«Doncs que volem un Barça desacomplexat que pugui expressar la seva catalanitat arreu del món; que jugui amb jugadors del planter; que no tingui violents a l'estadi, que defensi les seccions, que sigui solidari, que lideri el rànquing mundial d'ingressos...»

—Ingla va dir que Guardiola treballaria més còmode amb ell que amb un altre president. S'atreviria a dir alguna cosa similar?
—«No. Això li hauríem de preguntar al Pep; que ho digui l'Ingla no té cap valor. El que puc dir és que el Guardiola ha treballat amb molta tranquil·litat durant aquests anys i que nosaltres li oferim el mateix. Ens coneix perquè hem estat al seu costat.»

—Que Txiki continuï, quina importància té?
—«És important, perquè ell ha estat una persona clau. El model també el fan les persones, i amb vista a l'any que ve és essencial que el Txiki continuï. Ell ha estat un dels màxims responsables dels èxits dels últims anys.»

—Han parlat amb Zubizarreta per si Txiki prefereix deixar-ho?
—«No, no hi hem parlat.»

—Diuen els seus rivals que el club té un deute molt preocupant.
—«Estem en el millor moment econòmic de la nostra història. Facturem 420 milions d'euros, en guanyem entre 25 i 30, generem un cash-flow d'uns 100 milions euros que ens permet invertir en el projecte esportiu i patrimonial, tenim un deute baix que està molt per sota del dels principals clubs del futbol europeu... Tenim molt de recorregut; tots els que diuen que el club no està bé econòmicament, estan practicant un alarmisme injustificat.»

—Però costa tancar els exercicis amb beneficis importants...
— «No hi estic d'acord. Sí que generem beneficis, però el que hem de fer no és guanyar diners, sinó tenir un equip que guanyi títols. I per tenir els millors jugadors del món, els has de pagar els sous més elevats. Encara que surtin del planter, si són els millors, se'ls ha de pagar segons el preu del mercat. Podem estar tranquils perquè, tot i els títols que hem guanyat i les primes que hem hagut de pagar, el club ha donat beneficis cada any.»

—Es podrien rebaixar les despeses del club?
—«Si vols rebaixar la qualitat dels serveis, segur; si vols donar menys formació als nens de la Masia, segur; si vols descuidar el manteniment de l'estadi, també; si vols tenir menys serveis mèdics, menys seguretat... Però jo no hi estic d'acord. Som un club de referència i hem de continuar per aquest camí.»

—Solen recriminar-li que aprovés l'acord amb el Bunyodkor. No seria possible anul·lar l'amistós que hi ha previst jugar a l'Uzbekistan?
—«No és impossible, però és que el tema d'Uzbekistan l'estan utilitzant perquè no troben cap altra cosa per atacar-me. És un país que ja va abolir la pena de mort fa dos anys, que està en vies de desenvolupament, que està a l'ONU... Es fan amistosos en molts altres països que tenen mancances democràtiques més greus! S'està fent demagògia.»

—Un altre tema delicat és el futur de Joan Oliver. Tornarà a dir-me que aquest tema es resoldrà a partir de l'1 de juliol...
—«Sí, aquest no és un tema important del club. Hem de parlar de com guanyarem la batalla de la internacionalització, de com mantenir l'aposta solidària, de la feina del planter, de com consolidarem el club els propers cinquanta anys a través de la transformació dels terrenys del Miniestadi, de com traurem més ingressos de l'estadi i el nou Palau... El futur del Joan Oliver s'ha de tractar a partir de l'1 de juliol i no el decidirà només el president, sinó tota la junta.»

—Com a membres de la junta, ho van guanyar tot, però el favorit de les eleccions és Rosell. Això vol dir que successió de Laporta no s'ha fet gaire bé?
—«Sí, aquesta autocrítica ja l'he fet altres vegades. No pot ser que sortíssim dividits, perquè hem despistat molt el soci. No hauria estat difícil fer-ho una mica millor, gens difícil. Els personalismes i els interessos personals han fet que hagi anat així; el que puc dir és que jo sí que he intentat posar els interessos del club al davant de tot.»

—El president els va posar a prova molt sovint amb actituds que els van obligar a triar entre marxar o quedar-se...
—«Sí, és veritat. Jo tinc el meu estil, sóc una persona discreta que no vol ser mediàtic per ser-ho, i em comprometo a tenir una junta directiva de gent que estigui al club només per servir-lo i no per servir-se'n.»

—Com visualitza un Barça amb Sandro Rosell de president?
—«No m'ho vull imaginar; seria arriscat i perillós. M'intranquil·litza l'intervencionisme en les decisions esportives i no vull tocar el que funciona. El 2003, el Sandro ja va acomiadar molts tècnics del futbol de base, entre els quals hi havia Tito Vilanova, Roura i Altimira, que ara són col·laboradors de Guardiola; no va ser fins al gener del 2004 que el Rijkaard i el Txiki van poder agafar les regnes del projecte esportiu, i va ser llavors quan vam començar a guanyar.»

—Va dir, quan va ser l'hora, que s'alegrava que Benedito passés el tall de les firmes. Se'n penedeix?
— «No, al contrari. Va fer una feina molt ben feta com a precandidat i s'ho mereixia. El que passa és que ara està proposant coses que són impossibles de realitzar, que no es podrien pagar o que posarien en perill el model del club.»

—Els quatre candidats van compartir campanya el 2003. Després d'aquestes eleccions, recuperaran algun dia aquella amistat?
—«Esperem que la puguem reconduir, però segur que durant la campanya algunes coses quedaran tocades. Jo vull ser és el president de tots els barcelonistes, i a partir del dia 14 el que faríem és intentar unir-los a tots.»

—Tots diuen de vostè que és bona persona...
—«Ho celebro, les persones, abans de res, han de ser bones persones.»

—I Laporta què li diu? En els últims dies no ha parlat gaire...
—«Crec que és bo que el president del Barça no parli cada dia. Però quan ens veiem, em dóna molts ànims.»

—Descarta un pacte?
—«Sí, ara ja no hi ha temps de construir un pacte. Ara ha de ser el soci el que decideixi. Jo vaig parlar amb el Marc Ingla abans que s'hi presentés, però el que m'oferia era que m'incorporés al seu projecte tot sol, deixant de banda els meus companys. Nosaltres ja teníem un projecte i un gran equip, un conjunt de persones amb experiència en una junta que va fer una tasca impressionant.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La quarta corba frustra les opcions d’Àlex Palou a Iowa

Girona
 

El cel només el tocarà un

Barcelona
 
 

Fronteres a cop de pedal

 
Carles Planchart
MEMBRE DEL COS TÈCNIC DE PEP GUARDIOLA AL MANCHESTER CITY I EX SEGON ENTRENADOR DEL GIRONA

“En Pep educa els jugadors, fan un màster”

ARBÚCIES
 

Final intergeneracional

BARCELONA / LONDRES
 

“Qui cometi menys errors guanyarà”

barcelona
 

Messi, una llegenda infinita

Barcelona