Esports

‘Feelings’ oposats a la banqueta

Guardiola i Mourinho encarnen els dos extrems d’entendre l’èxit al davant d’un equip

Poques vegades dues persones tan diferents tenen un reconeixement tan semblant com Pep Guardiola i José Mourinho. I és que a banda de compartir nom de pila coincideixen en ben poques coses més, per bé que tots dos són igualment dues personalitats de les banquetes del futbol i van triomfar des de la seva primera temporada a l’elit. A partir d’aquí els separen moltes altres qüestions. L’un es va fer un nom a Can Barça com a brillant futbolista; l’altre com a ajudant tècnic de Bobby Robson i Louis van Gaal. “Vaig tenir una excel·lent relació amb Mourinho”, va rememorar ahir Guardiola.

No és el passat el que els separa més a tots dos. Si bé el present els ajunta avui com a rivals a San Siro, els seus estils, els seus caràcters, els desmarquen absolutament. L’actual tècnic de l’Inter és provocador, burleta fins i tot amb els col·legues rivals, es vanta de ser lo Speciale i l’entrenador amb la fitxa més alta del món. Guardiola, en canvi, se sent incòmode amb l’etiqueta de símbol que arrossega de quan era jugador o amb el sobrenom de guru del barcelonisme que es va guanyar la temporada passada. Així les coses, el de Santpedor defuig sempre desafiar ningú a l’escena mediàtica, empeny el protagonisme cap a la plantilla i prioritza la renovació del seu equip d’ajudants abans que la seva pròpia.

Sort encara que ahir Mourinho parlava en so de pau des dels seus dominis de la ciutat esportiva Angelo Moratti d’Appiano Gentile, perquè si no les diferències haurien estat més plausibles. Lluny d’escalfar els partits com ho feia al Chelsea per treure de polleguera Frank Rijkaard, el portuguès només es va mostrar insolent quan els periodistes suecs van mirar de buscar polèmica sobre Ibra o quan des de la premsa italiana se li va recordar que aquest any, amb la inversió de cinc fitxatges, l’Inter està obligat a guanyar la Champions després de 44 anys sense aixecar la Copa d’Europa. “Qui digui això és que no entén res de futbol. I no dic paraules més fortes perquè sóc educat”, va apuntar, mentre admetia que el Barça i els equips anglesos estan, ara com ara, un esglaó per sobre del campió italià, el Madrid o el Bayern de Munic. “No sé què pensarà Pellegrini, que compta amb un superequip, però segur que té el mateix problema de construir un equip nou que jo”, va raonar.

Ironia vs. tranquil·litat
Mourinho, no obstant això, no va perdre l’oportunitat de deixar-se anar una mica amb la seva ja habitual ironia. “Eto’o ha sortit amb el cap ben alt del Barça i té aquest club al cor, no té cap feeling negatiu cap al Barça”, va apuntar, fent servir la mateixa paraula que el tècnic català en la pretemporada per indicar que no comptava amb el camerunès. “Eto’o no és cap nen i no viurà el matx com res d’extraordinari”, va afegir mentre contemporitzava dient que desitja “tots els títols i èxits possibles a Ibrahimovic, però no en el pròxim partit”.

“Espero saludar Eto’o i agrair-li els cinc anys que ha donat al Barça”, va suavitzar al seu torn Guardiola, que va elogiar de seguida Mourinho i va mostrar una tranquil·litat zen per passar de llarg ahir respecte a qualsevol mena de polèmica i per defensar Ibrahimovic. Qüestió d’estils.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.