Judici a Old Trafford

Poques vegades l’èxit i el fracàs del Barça han estat tan a prop com avui a Manchester. Perduda la Lliga i la Copa, a mitja renovació del projecte esportiu, agonitzant l’era Rijkaard, els extrems gairebé conflueixen a Old Trafford, i aquest dramatisme apunta a la fragilitat de l’equip, més dependent que mai del resultat i alhora amb la capacitat per fer creure que pot tombar un United ascendent i plantar-se a la seva sisena final de la Copa d’Europa. Necessita un empat amb gols o una victòria, cosa que només pot passar perquè trenqui la preocupant sequera golejadora de més de 300 minuts.

“Em veig a Moscou”, va proclamar Txiki abans de pujar a l’avió de dos pisos, com el de la Champions de París, ple d’expectació, amb el passatge més nombrós de la temporada, sumats executius del club, família i entorn variat, encapçalats per Joan Laporta i amb l’única absència de cinc directius (Vicens, Ferrer, Godall, Murtra i Castro). La il·lusió hi és: crits forts de “Barça!, Barça!” en aterrar a Manchester, a 10 graus i plovisquejant, i on s’esperen avui uns 3.000 aficionats culers.

Estadístiques oposades
El Barça s’hi juga molt i la incertesa del pronòstic també té traducció en la història. El conjunt blaugrana no ha perdut mai a Old Trafford en Lliga de Campions, cosa que li valdria per classificar-se, però a la vegada –i potser això és més rellevant– en 5 anys amb Rijkaard ha caigut sempre que ha tingut la tornada d’una eliminatòria de Champions fora. Ha passat dos cops: Chelsea (2005) i Liverpool (2007), anglesos per més inri. El United suma 11 triomfs seguits a casa a Europa.

No obstant això, de la inquietud que pugui tenir el Barça tampoc se’n deslliura el ManU, atrapat a la Premier pel Chelsea i amb símptomes de nervis després de caure a Stamford Bridge. I també pel 0-0 del Camp Nou, segurament tan bo com pobre. Fins a quin punt el Manchester es va conformar a Barcelona o el Barça el va tancar? ¿Va agafar por? Aquí hi pot haver respostes per saber quin United es trobaran els barcelonistes, aparentment reforçats i amb la primera missió de no deixar-se intimidar.

Batalla d’estils
“Que la pilota no ens cremi”, deia ahir a l’AVUI Eusebio. “Hem de ser agressius i no cedir en el joc de posició”, va indicar Rijkaard, que probablement repetirà l’onze titular de l’anada –amb Puyol pel sancionat Márquez–, o farà entrar Henry a la davantera. Sigui com sigui, la idea és no rebaixar el perfil habitual de dominador i ser valent. Si fos així, s’anunciaria una batalla d’estils, amb la possessió i, cal esperar, la profunditat visitants contra la verticalitat i la intensitat dels locals, que tenen els dubtes de Wayne Rooney i Nemanja Vidic, tocats. Jugui qui jugui, vint metres més endavant que a Barcelona, cal esperar, per evitar que l’equip nascut el 2003 es reivindiqui sobre el tauler continental i capgiri el seu final.