Esports

Un Barça indomable guanya el Valladolid per 6 a 0

Lliga BBVA

El pronòstic de Guardiola, que va assegurar molts gols i un bon espectacle, s'ha complert i el Barça ha tornat a golejar, a exhibir-se. La víctima aquest cop ha estat un Valladolid totalment superat per un Messi meravellós, assistent, i un Eto’o mortífer, golejador. La combinació entre el camerunès i l’argentí ha fet estralls i el Barça ha pogut sentenciar un altre partit al primer temps, i ha deixat en simple accident l’empat contra el Basilea. Al final, 6-0 i segona jornada seguida que s’acaba com a líder. L’eufòria torna al Camp Nou.

Ha estat un triomf marcat pel pòquer de gols d’Eto’o. Quatre dianes en un partit, proesa que no aconseguia cap blaugrana des de Patrick Kluivert a Tenerife i, uns anys abans, Hristo Stòitxkov a San Mamés i contra l’Albacete. Els set que va fer el gran Kubala en un partit, encara li queden lluny, però qui sap...

El camerunès, el lleó indomable, que va començar l’era Guardiola sense opcions de jugar i es va haver de guanyar la confiança del tècnic, ha tancat definitivament el debat. El Camp Nou l’estima i aquest dissabte l'ha acomiadat dret, en un gest simbòlic i simptomàtic que fins i tot Laporta, a la llotja, ha acompanyat. Si està al cent per cent, motivat i en forma, Eto’o és determinant. Matador. Decisiu. Pichichi amb 13 gols en només 10 jornades.

No és menys cert que golejar amb una màquina de generar perill com és Leo Messi és més fàcil. La Puça ha tret de polleguera el rival amb un partit maradonià. És el veritable tresor del Camp Nou, i per això l’estadi s'ha glaçat quan, en ple festival, un defensa val·lisoletà caçava el seu peu dret. Falsa alarma, afortunadament.

Atrevit o suïcida?
El Valladolid ha rematat primer, amb una falta ben aturada per Valdés –200 partits amb la samarreta blaugrana–, però qui ha pegat primer ha estat el Barça, quan Eto’o obria la seva festa particular. L’africà ha rebut una brillant passada a l’espai d’Alves, ha retallat dins l’àrea i ha marcat per sota les cames d’Asenjo. A partir d’aquí, tot ha estat més fàcil.

Mendilibar ha complert les expectatives de Guardiola amb un plantejament atrevit, si bé el resultat final confirma que ser atrevit al Camp Nou pot ser un suïcidi. Messi, beneficiat pels espais, ha estat el líder. Sense paraules per descriure el partidàs de l’argentí, decisiu en els tres següents gols d’Eto’o abans del descans.

A diferència dels duels contra l’Atlètic de Madrid i l’Almeria, el Barça no ha tancat la paradeta a la mitja part. Tot i perdre una lògica part de la pistonada de la primera meitat, el conjunt de Guardiola ha seguit abusant d’un Valladolid que poc més podia fer que demanar clemència.

Gudjohnsen s’afegia al festival amb una rematada delicatessen davant la sortida desesperada d’Asenjo. Era el cinquè d’un Barça que diuen que segueix de prop el porter del conjunt castellà. De segur que aquesta nit ell també ha somiat amb el Camp Nou.

El contrapunt: Henry, erràtic en les tres o quatre ocasions que ha estat a punt de marcar. El francès, que ha fet un partit força correcte encara que mancat d’encert, ha escoltat tímids xiulets de la graderia fins que ha fet el seu golet, a porta buida i després d’una gran combinació entre (qui si no) Messi i Hleb. El Camp Nou l'ha celebrat. I ha fet l’onada. I ha aclamat els cracs. I torna a somiar.

Consulteu la crònica del partit aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.