Esports

El Barça nota l'absència de Messi i empatada davant el Getafe

Lliga BBVA

A remolc del Getafe gairebé des de l'inici, el Barça va atrapar l'empat quan ja s'encenia l'alarma, però no va arribar a temps per sumar la desena victòria consecutiva a la Lliga. Sense Messi ni Márquez -descartats al matí- i amb Xavi frenat, el conjunt de Guardiola no va tenir la precisió ni la fluïdesa d'altres dies, ni tampoc la sort puntual, convertida en mala sort -dos pals-, i va agafar-se a l'actitud i la insistència, valors preuats en jornades poc encertades, per endur-se un bon punt. En va perdre dos, però manté el coixí mínim de tres punts en el liderat, ara respecte al Madrid.

Messi resol moltes coses per si sol i quan no hi és es nota. No és un defecte de l'equip, sinó la realitat de tenir el millor del món. Al seu costat, Bojan sembla bastant més verd del que està, Eto'o se sent més vigilat i Hleb, que no acaba de trobar el lloc, queda retratat. Sense que hagi de ser un justificant, és el que va passar ahir, tot i que la davantera no va ser l'única línia que va grinyolar. A la medul·lar, Xavi va ser víctima de la teranyina madrilenya, marcat en zona de manera efectiva i sense deixar-lo que fes mal a partir de tres quarts. Touré i Keita no es van amagar i van oferir-se en la triangulació, però el desequilibri per les bandes no existia i l'entrada a l'àrea de la segona línia era minsa.

Encallat així, el Getafe va aprofitar l'única mala sortida de Piqué, erràtic en una passada vertical, per tallar la pilota i muntar una contra mortal. Del Moral va definir per sota, en paral·lel arran de pal, i va superar Víctor Valdés per dos dits. Era el minut 19 i Guardiola no parava dret a la banqueta. El Barça perdia i no estava carburant, espès a l'hora de crear espais i sense pressionar amunt, condicionat pel joc precís amb els peus d'Abbondanzieri. Especialment dèbil es va veure Bojan, nul en l'un contra un des de l'extrem i encegat a l'àrea. Un mal dia que va fer obligat el seu relleu a la represa, com el de Hleb.

Entra Henry, marxa Bojan
Tots dos van marxar capcots, tocats perquè no havien aprofitat l'oportunitat, i en el seu lloc Henry i Pedro van mostrar més perill. Va ser un Barça amb més verí, també més veloç, malgrat que li continuava faltant el gol. Eto'o havia enviat un xut al travesser abans del descans i Piqué va estar a punt d'esmenar el seu error en el 0-1 amb un cop de cap fregant el pal.

L'empat es resistia, però el bloc barcelonista no es plegava de braços i guanyava en profunditat, tot i que fos a còpia de desplaçaments horitzontals per la pujada dels laterals. I precisament un d'ells, Alves, paradigma de la constància, en l'enèsima pujada (alguna de sobrera, moltes amb intenció), va rebre de Xavi i va perfilar una centrada perfecta perquè Keita rematés quasi des de l'àrea petita, entrant com un tren i picant la pilota de dalt a baix amb el cap. Res a fer per a Abbondanzieri, important fins aleshores i decisiu posteriorment en una altra ocasió buscada per Piqué.

El cas és que quedava menys d'un quart d'hora i ja no hi hauria espai per reaccionar. L'èpica blaugrana es va quedar a mitges i la ratxa de 27 punts seguits es va trencar, en l'últim partit de transició, just abans d'enfrontar-se als rivals directes, de posar el títol en calent contra Sevilla, València, Madrid i Vila-real.


 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.