Amb aquella tranquil·litat maliciosa

El Barça havia jugat fa quinze dies a Lleó avisat pel daltabaix del Madrid. I la intensitat i concentració dels blaugranes en aquell duel va demostrar que havien pres nota dels fets d'Alcorcón. Fruit d'allò, ahir ja no calia avís.

Més aviat el que hi havia és aquella calma maliciosa de qui ha fet la feina i veu com l'altre, que duia la sabata descordada, pateix la inevitable patacada i es queda sense dents. Cosa que, revisats els propis cordons, permetia anar fent. I així, com qui no vol la cosa, els de Pep Guardiola van acabar regalant-se -i regalant a 26.000 valents- una maneta de luxe.

Val a dir que el Barça va començar destensat. Ordenat als fonaments, amb Màrquez i Puyol, actiu i fiable en la creació, amb Busquets, Iniesta, Jonathan i Alves, i ràpid però imprecís i atabalat en atac, amb Jeffren, Pedro i Bojan.

Sense males sensacions, li va costar crear perill i fins i tot va concedir una opció a l'ensurt en un error que Ferran no va saber aprofitar: va pensar que amb una finta en tindria prou, però la pilota no tenia prou força.

Dos de Bojan
Però tot plegat depenia de quant durés la resistència heroica dels lleonesos, que passada la mitja hora va començar a oferir símptomes de flaquesa. Una brillant acció entre Pedro i Alves i una clara ocasió de Jeffren (gran aturada de Calzado) van ser els primers avisos.

I la rematada decisiva havia d'arribar al descans. Alguna cosa els devia dir Guardiola als jugadors, perquè van sortir força més tensats que al primer temps i en 13 minuts van clavar quatre gols. Jugant igual, però amb més decisió. Els dos primers, de Bojan, vivint al caire del fora de joc i definint com cal. Van ser dos gols, però força més tones de confiança.

Amb el partit encarrilat, i només llavors, Guardiola va fer entrar els pesos pesants. Detall per a la grada, i per a l'equip. Precedits per Fontàs -canvi ràpid obligat per les molèsties de Jeffren als bessons-, van ingressar Messi i Xavi en cinc minuts de diferència. Entremig l'argentí ja havia revolucionat l'equip amb una assistència a Iniesta que si no ho va ser del tot és perquè el manxec va sorprendre amb una passada enrere quan s'ensumava la rematada; Pedro va fer la resta.

Després Messi va oferir el millor regal de la nit, amb un eslàlom que va culminar amb un cacau a l'escaire i Xavi va tancar el 5-0 amb un cop de cap d'alta escola des de la frontal de la petita.

Podia ser un partit empalagós, l'ambient no facilitava les coses, però el Reial Madrid va fer el primer pas i el Barça va acabar demostrant que pot fer prou agradables aquestes situacions.