Esports
Debacle vergonyosa
Gairebé sense respectar-se a si mateix, desatenent el joc de conjunt més bàsic, amb tres o quatre revolucions menys del que exigeix un partit seriós, creient-se ja a la final, el Barça va rebre ahir una bufetada històrica a Getafe (4-0) i va quedar fora de la Copa del Rei. El 5-2 de l'anada va ser un joc de nens al costat del que es va veure al Coliseo Alfonso Pérez i el gol maradonià de Messi -ahir a casa seva- es va convertir en un record gloriós ara tacat. Cop duríssim, humiliant com pocs, per a l'encara campió d'Europa.
El Barça va fer el pitjor partit de la temporada, de l'era Laporta i, segurament, de l'última dècada. Va jugar amb foc i es va cremar fins a acabar socarrimat. Ni cendra, desaparegut. Si Rijkaard havia elogiat la mentalitat i l'orgull dels jugadors als últims partits, ahir la majoria van sortir a passejar-se, amb una actitud no ja inacceptable, sinó impròpia d'uns professionals. Així de real i de cru. Van especular de mala manera amb el 5-2 del Camp Nou, com si volguessin congelar el marcador i caminar fins al minut 90, però a l'elit i en unes semifinals això no val.
Difícilment hi pot haver una coartada tàctica a la superioritat del Getafe, tot i que Schuster va optar pel sistema que més problemes provoca als blaugranes: un 4-4-2 en rombe i dues puntes clares. Res de mitges puntes ni doble pivot, amb l'objectiu complet de ser un home més al centre del camp. En qualsevol cas, es tractaria d'un argument pobríssim per explicar la desconnexió del Barça.
En el futbol les estadístiques són traïdores i acostumen a amagar algunes veritats, però ahir no. Al descans, el Getafe havia xutat 10 vegades a porteria; el Barça, cap: el primer córner barcelonista va arribar al minut 60, el primer tir al 65 i la primera ocasió clara, ja amb 4-0, va ser d'Eto'o. Poques vegades unes xifres han reflectit tan bé la realitat. Es miri com es miri, el conjunt català va marxar amb el ridícul a l'esquena.
Avís als 38 segons
Ja als 38 segons Oleguer va controlar una pilota amb la canyella i Güiza va estar a punt de marcar. Era el retrat del que seria el duel. El Barça va jugar aturat, a veure-les venir, esperant que el temps corregués. Però ni el bloc blaugrana sap actuar així ni hi va posar gaire esforç. Per contra, el Getafe semblava volar, amb desdoblaments dels laterals i un quartet a la medul·lar que circulava a plaer. Si l'1-0 i el 2-0 -de Casquero i Güiza- no van arribar fins quasi el minut 40 era casualitat.
A la represa, des de la banqueta, Rijkaard i Eusebio es veien a venir el pitjor i van optar per una estranyesa. O van intentar salvar els mobles buscant més rigor o bé van emprendre una fugida ofensiva endavant. El cas és que va entrar Gudjohnsen d'interior, perseguint per tot arreu Casquero, i després Saviola, quan el naufragi era irremeiable. Llavors ja havien marcat Vivar Dorado -de cap- i Güiza culminant una contra ràpida. Hauria pogut caure el cinquè en un final d'abatiment i patiment. Creure's qui sap què havia dut a una tortura.
El Barça va fer el pitjor partit de la temporada, de l'era Laporta i, segurament, de l'última dècada. Va jugar amb foc i es va cremar fins a acabar socarrimat. Ni cendra, desaparegut. Si Rijkaard havia elogiat la mentalitat i l'orgull dels jugadors als últims partits, ahir la majoria van sortir a passejar-se, amb una actitud no ja inacceptable, sinó impròpia d'uns professionals. Així de real i de cru. Van especular de mala manera amb el 5-2 del Camp Nou, com si volguessin congelar el marcador i caminar fins al minut 90, però a l'elit i en unes semifinals això no val.
Difícilment hi pot haver una coartada tàctica a la superioritat del Getafe, tot i que Schuster va optar pel sistema que més problemes provoca als blaugranes: un 4-4-2 en rombe i dues puntes clares. Res de mitges puntes ni doble pivot, amb l'objectiu complet de ser un home més al centre del camp. En qualsevol cas, es tractaria d'un argument pobríssim per explicar la desconnexió del Barça.
En el futbol les estadístiques són traïdores i acostumen a amagar algunes veritats, però ahir no. Al descans, el Getafe havia xutat 10 vegades a porteria; el Barça, cap: el primer córner barcelonista va arribar al minut 60, el primer tir al 65 i la primera ocasió clara, ja amb 4-0, va ser d'Eto'o. Poques vegades unes xifres han reflectit tan bé la realitat. Es miri com es miri, el conjunt català va marxar amb el ridícul a l'esquena.
Avís als 38 segons
Ja als 38 segons Oleguer va controlar una pilota amb la canyella i Güiza va estar a punt de marcar. Era el retrat del que seria el duel. El Barça va jugar aturat, a veure-les venir, esperant que el temps corregués. Però ni el bloc blaugrana sap actuar així ni hi va posar gaire esforç. Per contra, el Getafe semblava volar, amb desdoblaments dels laterals i un quartet a la medul·lar que circulava a plaer. Si l'1-0 i el 2-0 -de Casquero i Güiza- no van arribar fins quasi el minut 40 era casualitat.
A la represa, des de la banqueta, Rijkaard i Eusebio es veien a venir el pitjor i van optar per una estranyesa. O van intentar salvar els mobles buscant més rigor o bé van emprendre una fugida ofensiva endavant. El cas és que va entrar Gudjohnsen d'interior, perseguint per tot arreu Casquero, i després Saviola, quan el naufragi era irremeiable. Llavors ja havien marcat Vivar Dorado -de cap- i Güiza culminant una contra ràpida. Hauria pogut caure el cinquè en un final d'abatiment i patiment. Creure's qui sap què havia dut a una tortura.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.