Aquest Barça, sí

El Barça es va destapar davant la seva afició ahir amb motiu del Trofeu Joan Gamper, com mana la millor tradició barcelonista. Descartada la voluntarietat d’amagar les seves cartes en el pobríssim debut de la Lliga a Santander, l’equip blaugrana va sortir al Camp Nou per intentar posar una mica de llum a les ombres que va projectar a El Sardinero i discutir l’allau de crítiques que va inspirar aquella gens inspirada actuació.

La maneta (5-0) que li va clavar a l’Inter és un indicador tan fiable com el 4-0 al Bayern al Gamper d’ara fa un any. La intenció era bona, però l’Inter d’ahir no seria el prototip de rival en un duel de Champions, ni en l’onze (cap titular diumenge passat a la Lliga italiana) ni en la intensitat.

En canvi, el Barça s’hi va posar de debò, com si volgués presentar les seves autèntiques credencials, com si volgués anunciar, aquest cop sí, l’inici d’una nova etapa. I no va trigar a fer-ho, ahir amb Márquez i Deco al titular i amb Henry i Giovani escortant Ronaldinho en l’atac.

El jove mexicà va intentar emular aquell Gamper de fa dos anys en què Messi es va presentar en societat davant el Juventus de Capello. I així va forçar el penal que Ronaldinho va convertir en l’1-0 –sense celebració i dedicat al malaguanyat Puerta–, i així va fer el golàs del 2-0, trencant-li la cintura al defensor i afusellant Toldo. Per cert, en totes dues jugades, el penal i la cintura trencada, el partenaire de Giovani va ser Chivu, fitxatge frustrat del Barça aquest estiu.

En tot cas, el més important dels dos gols va ser que es van originar en dues recuperacions de pilota (Xavi i Touré) allà on es recuperaven fa dos i tres anys, a camp contrari, a prop de l’àrea rival. Una novetat a destacar, com ara el tercer gol, que va arribar com un obús des de 30 metres procedent de la bota dreta de Touré.

Els quatre nous fitxatges (Milito a la segona part) van debutar, però l’ivorià va ser dels més destacats del partit en totes les facetes, xutant, rematant de cap amb perill, recuperant pilotes, llançant contraatacs a l’esquena de la defensa rival i també en dues o tres passades interiors.

Una esperançadora carta de presentació, com esperançadora també va resultar l’actuació d’Henry, vertical, magistral en l’un contra un, amb alguns eslàloms destacables, només li va faltar marcar.

Iniesta, en una gran jugada de Messi, i Motta de cap (l’últim gol al Barça?) van culminar el marcador a la segona part, però potser van ser més notícia els 90 minuts de Deco, suplent en el debut de la Lliga i titular ahir, però sobretot un Deco motivat, intens i fins i tot corejat per la grada, que com tot l’equip –tècnic inclòs– va treballar per mostrar la seva millor cara.

Ara només cal que mantinguin aquesta línia davant rivals i en partits de veritat.