Rumb a la utopia

Cap a Old Trafford. Cap al Teatre dels Somnis. I mai millor dit. El Barça de la tragicomèdia, el Barça dels malsons, balla amb els peus rumb a la utopia. L’equip blaugrana porta la seva fragilitat amb tanta dignitat com un rei la seva corona i ja s’ha plantat en una majestuosa semifinal davant el totpoderós Manchester United. Per què no? Ara el conjunt de Rijkaard es pregunta per què no pot convertir els seus somnis en or. Ahir va eliminar el Schalke 04 sense esgotar les angúnies del demà, però la Champions continua sent terreny d’esperança.

El Barça va ser ahir pura tremolor des de l’inici, intimidat per un Schalke valent i superb en l’exhibició de força física. Tot el camp no va ser un clam sinó un flam. La pressió atroç i avançada dels alemanys va empetitir fins a l’extrem un equip amb l’ànima ja prou desgastada. Des del primer moment, el conjunt de Rijkaard va defensar el marcador amb la moral guanyada, incapaç de dominar els nervis, el pànic de veure l’ombra del fracàs tan a prop. El primer temps va ser pur patiment, així que el gol de Touré Yaya just abans del descans va arribar com caigut del cel. Va ser com un exorcisme contra els pitjors fantasmes. Té tant danyada l’ànima el Barcelona que ni el cap ni les cames li funcionen correctament. Quan ensuma l’adversitat al Barça se li enverina la sang. Es queda bloquejat, totalment a expenses del rival. El Schalke el va tenir en un puny a través d’un futbol enèrgic i una determinació desbordant.

L’equip alemany va arriscar en defensa per posar la directa. Si no va acabar d’esborrar el Barcelona va ser perquè té més contundència al mig del camp que a la davantera. Altintop, Asamoah, Kuranyi, Ernst i Jones es van fer un fart de rematar, però els seus impactes no van fer mal un afortunat Valdés. El porter va fer una aturada en dos temps quan Altintop va tenir enfocada la porteria de forma immillorable. Mentre el Schalke entrava a l’àrea blaugrana amb l’entusiasme d’un nen al pati de l’escola, el Barça vivia segrestat per la seva feblesa anímica i tàctica.

Ni un ocasió claríssima de Xavi va tranquil·litzar el conjunt barcelonista, que ni mossegava, ni tenia la pilota ni reduïa els espais al rival. Va malbaratar molta munició el Schalke i el Camp Nou tot just va trobar cert alleujament en els peus de Xavi i Iniesta i en l’atreviment de Bojan. El davanter del planter va crear el perill que va preludiar el gol de Touré i va ser el millor del segon temps, quan, un xic més estable, el Barça va anar apagant la fogositat dels alemanys. Bojan va donar dues passades de gol a Henry i Eto’o, però els cracs fa temps que no estan tant eixerits com el de Linyola. Quan Rijkaard va substituir la vedella sagrada, el Camp Nou es va sentir traït. Va ser com perdre un tros de cel. En un renec de mil dimonis, la gent va treure mocadors. Encara sort que no hi va haver més disgustos i que l’equip va enfilar el camí cap als somnis. Impossibles o reals?

Cliqueu aquí per a veure la retransmissió 'minut a minut'