El Barça li regala al Betis un partit que tenia guanyat (3-2)

El Barça no vol aquesta Lliga i si la vol és evident que està incapacitat per guanyar-la. L’equip blaugrana no pot mantenir el pols, sobretot el mental, durant tot un partit i, encara menys, mantenir un rendiment continuat al llarg d’una ratxa de partits. És la història del partit d’ahir al camp del Betis, on l’equip, després de manar 0-2, li va regalar els 3 punts al rival, la segona plaça de la Lliga al Vila-real i la tranquilitat avui al líder.

Va passar a Almeria amb dos gols de corner (2-2), al Vicente Calderón (4-1) amb un desmoronament similar al d’ahir després de guanyar 0-1, a San Mamés (1-1), a Montjuïc (1-1)... i podriem seguir enumerant episodis en què el Barça s’ha desconnectat i pràcticament desaparegut víctima de la major voracitat del rival.

Del tot al res
El partit d’ahir al Ruiz de Lopera pintava complicat més pel virus FIFA o per l’intent de tancament de l’estàdi sevillà que pel valor real d’un Betis que navega a 3 punts de la zona de descens. Però el Barça va fer extremadament fàcil el que abans de començar semblava difícil i va convertir en ridículament senzill el que a la mitja part semblava impossible.

La sortida de l’equip va ser la d’un equip que busca el triomf perquè persegueix una Lliga. Intens i solidari en defensa, agressiu i contundent en atac, l’equip de Rijkaard en va tenir prou amb prémer una mica l’accelerador per veure com el seu rival es desfeia com un terròs de sucre.

Van ser 20 o 25 minuts de bon joc col·lectiu, no gaire més, però suficient per demostrar el potencial que sempre se li suposa a aquest equip. Touré i la defensa van empènyer, Iniesta i Xavi van disenyar i Eto’o, Bojan i Henry van executar.

Els dos gols del Barça, seguits i quasi calcats, van començar en jugades d’Henry a l’esquerra, que van continuar Xavi o Iniesta amb passades interiors, que Eto’o va rematar fent la diagonal. En la primera, la pilota va anar al travesser i Bojan, atent i en ratxa, la va col·locar dins; en la segona el camerunès va fer de cap el seu dotzè gol en 12 partits.
D’allà fins al descans, el 0-3 va ser l’única variació possible en un guió que havia glaçat l’ambient del Ruiz de Lopera. Iniesta va ser-hi a punt en una altra jugada d’Henry i Eto’o també en una de Bojan i Abidal, però el Barça ja havia decidit que la prioritat no era golejar, sinó matar el partit.

La sortida a la segona part ho va corroborar de seguida. La intensitat mental, la mobilitat, la velocitat de pilota i la intenció ofensiva van desaparèixer del tot i el Betis, que amb l’agresivitat com unica arma de reacció, es va trobar totes les facilitats del mon per arribar i per capgirar la truita.

Els mateixos 15 minuts que va trigar el Barça a fer el 0-2, li van servir al Betis (del 62 al 77) per fer el 3-2. Edu va fer el primer de cap sol a l’àrea petita i també el tercer en una contra a plaer rifant-se Thuram, però la fotografia del partit la va posar el 2-2. Valdés para un penal i 20 segons després, servei de banda, Juanito controla amb el pit dins l’àrea i engalta a plaer. Inqualificable.

Consulteu la retransmissió del partit clicant aquí