Barruts en temps de crisi

Conec un català que fa anys que treballa a Madrid i que té la teoria que a un socialista se l'enxampa per corrupteles de quatre xavos i que un pepero, si ha de fer trampes, les fa a l'engròs, i sempre darrere d'algú que li fa de fusible en cas que es destapi la trama. Generalment, podem estar-hi d'acord, tot i que el cas de la CCM (Caixa de la Castella-la Manxa) desmentiria, en part, el primer enunciat. Aquí no hi ha quatre xavos, sinó tràfic d'influències, mala gestió, concessions de crèdits sense cap justificació... Tot molt barroer (a la socialista, segons el meu amic) i sense fusible. En canvi, Garzón sua sang perquè la mastodòntica (i presumpta, que si no m'empaperaran) trama de finançament del PP esquitxi algun aforat, i mira que n'han arribat a sortir de noms de primera fila. Aquí també parlem de milers de milions, però sempre hi ha un empresari/fusible per a les grans operacions.

La CCM era i és el patrocinador del Ciudad Real d'handbol. La caixa i també l'aeroport, una iniciativa que no engega i que està condemnada políticament al fracàs (bona és l'Espe per permetre que el segon aeroport de Madrid pagui impostos fora de la seva comunidad), però que ha anat rebent fons de la CCM sabent que és un sac foradat.

I, ves per on, sento que l'aeroport de Castelló continua a mig fer, com Mundo Ilusión, parc temàtic projectat al costat de Marina d'Or, aquell complex d'esbarjo que camuflava una macrooperació immobiliària engegada pel poder a les mans del PP a Orpesa des dels temps que hi estiuejava un ínclit expresident Aznar (algú creu en casualitats?). Tot està paralitzat per la crisi, però algú ja ha trobat la solució: el crèdit. Qui el concedirà, en temps d'aixeta tancada a tothom que no pugui avalar? Apunteu dos noms, la CAM (Caixa d'Estalvis del Mediterrani) i Bancaja. Dues caixes en l'ull de l'huracà, envoltades de rumors permanents de fusió per fugir de les hipoteques (mai més ben dit) d'haver quedat atrapades en la teranyina immobiliària. Tant se val, ara sortiran al rescat dels amics. A propòsit, aquest aeroport que no funciona és el patrocinador des de fa cinc anys del Vila-real, presidit per un membre de la família Roig (Fernando), vinculadíssima amb el PP. El cercle es tanca.

D'això que passa amb Ciudad Real i el Vila-real jo en dic competència deslleial. Perquè les caixes són institucions controlades pels poders públics i, per tant, les seves decisions tenen un pigment polític claríssim. A Catalunya, com que pel fet de ser catalans hem de ser honestos i a més semblar-ho, aquesta política no es practica –i no defenso que es faci– i els clubs competeixen en inferioritat de condicions. Com sempre. Com en qualsevol afer de diners, digui's finançament (el principal, el mannà d'on hem de beure tots), digui's subvencions, digui's patrocinis. Quantes dècades més esperaran els nostres representants polítics per estripar les cartes?