La remuntada es queda a mig camí
Futbol
El nou de nou no va ser possible. L’Espanyol manté el liderat durant unes hores, però no és botí escàs després del que es va veure ahir al Lluís Companys. Els blanc-i-blaus van naufragar fins al gol del Getafe i la reacció es va quedar a mitges i va oferir a l’afició només uns minuts dignes de recordar.
Sigui la baixa de De la Peña, el canvi de sistema o vés a saber què, però l’Espanyol ahir no va rutllar. Un xut de Tamudo al minut 12 va ser el pobre bagatge local al primer temps, en què Román no va fer el pas endavant necessari per construir joc, així que la pilota es perdia en temps rècord a la mateixa velocitat que el Getafe es creixia. Els madrilenys tenen un bloc que es coneix, que funciona, i van apoderar-se del joc i de l’esfèrica, però trobaven sempre la resposta de Kameni.
L’Espanyol va passar el primer temps resant per arribar al descans amb la porteria a zero, a veure si una xerrada amb el míster els aclaria les idees. Sense temps de veure si feia efecte o no, Beranger va fer un penal innecessari al primer minut en el 0-1 de Manu.
El gol en contra va suposar una injecció estranya a l’Espanyol. Tot el que no havia fet fins aleshores es va veure damunt del terreny de joc: més mobilitat, descoberta d’espais entre la defensa rival, més presència de Román i més agressivitat. L’empat va arribar en una falta lateral que Sergio Sánchez va atacar amb tota l’ànima.
Ocasions per guanyar
L’1-1 va oferir els millors moments de l’Espanyol. Coro es va quedar sol acte seguit, però es va quedar sense forces en la passada de la mort. Poc després, Luis García s’avançava de cap a Jacobo sense afinar en la rematada quan la graderia ja cantava el gol. La reacció blanc-i-blava va comportar més participació de les bandes després que ni Coro ni Nené es deixessin veure al primer temps.
Tintín Márquez veia els tres punts a prop, però enyorava més encert de Tamudo i Luis García, massa espessos ahir. Jonathan i Callejón van donar-los relleu en un tram de debuts que també va comportar l’aparició de Finnan, si bé canviat de banda. Els canvis, no obstant, van rebaixar l’adrenalina amb què es vivia la segona meitat i van reduir gairebé a zero les ocasions de gol. Un xut de Nené al lateral de la xarxa va ser l’únic destacable del tram final, que va deixar un punt per a cada equip. Cap dels dos se’n devia queixar. El coixí de punts que volia el tècnic local és de set en tres jornades. Tothom ho hauria signat.
