Primera victòria del Barça a la lliga contra l'Sporting
Lliga BBVA
El Barça s’espavila. Per fi. Descol·locat per una derrota i un empat, un sol gol, alguns dubtes i l’amenaça real de despenjar-se a la Lliga, l’equip de Pep Guardiola va recobrar el somriure a El Molinón amb una pallissa sense pietat i guaridora (1-6). Els blaugranes necessitaven un cop de puny sobre la taula i l’Sporting va pagar els plats trencats, exercint de cuer-cuer i facilitant-li al rival el seu primer triomf del campionat, els primers gols de jugada –molts i de tots els colors–, i en definitiva, el primer retorn de bon humor a Barcelona.
No era un partit senzill. El Barça arrencava l’últim de la jornada, en una simbòlica però compromesa divuitena posició, zona de descens, i necessitat com fos d’estrenar el casiller de victòries a la Lliga. La pressió de quedar-se encallat podia aparèixer i durant vint minuts el control barcelonista sense perill, lligat a dues pèrdues al mig del camp –les úniques–, van fer pensar en la pel·lícula tantes vegades vista i de mal final. Però pesaria més l’estat d’emergència del Barça, les ganes de canviar l’horitzontal de Los Pajaritos per un futbol més vertical, més productiu a tres quarts i també davant de porteria, apuntant el que havia insinuat fa una setmana contra el Racing.
El cas és que el Barça va desequilibrar el partit en una combinació marca registrada entre Iniesta, perfecte marejant el seu marcador per l’esquerra i centrant, i Xavi, que va rematar entrant des de la segona línea de cap. No és una novetat, com tampoc el bon funcionament de l’estratègia. Com dimarts contra l’Sporting de Portugal, d’un córner va néixer un gol: Puyol va rematar amb intenció cap al segon pal i Eto’o, no per casualitat, va firmar el gol en el lloc precís. Dos dianes de cap, que al final en serien tres i una quarta en pròpia porteria, un element més a l’alça en aquest inici de projecte Guardiola.
Era el minut 32 i el Barça espantava fantasmes, tal com Sergio Busquets no s’arronsava a l’eix d’operacions. El jove migcampista, altre cop titular en detriment de Touré, va tornar a mostrar consistència i caràcter. Amb ell, la pilota va circular amb naturalitat i va guanyar gairebé totes les pilotes dividides per més que el provoquessin a patades. Res el va aturar i res ja aturaria el Barça, que es va beneficiar de l’avançament lògic de línies locals i de les primeres aparicions de Messi.
A la represa, l’sportinguista Jorge va desviar amb mala fortuna de cap el 0-3. Immediatament, Maldonado marcava l’1-3 en una badada de Márquez, lent, i per uns moments el conjunt de Gijón va creure en la remuntada. Res més lluny de la realitat perquè Messi ja havia despertat. L’argentí es va regirar a la frontal i va picar a l’espai per Iniesta, que va tocar suaument superant la sortida del porter. No va haver ni de mirar-lo, en una acció d’intuició que tancava, ara sí, el signe del partit.
L’expulsió posterior del central Gerard encara va aplanar més el camí per un Barça que disfrutava. Va sortir Bojan –i va deixar un parell de detalls–, ningú va recordar Henry i l’equip va acabar abusant de l’Sporting amb dos gols més de Messi. Un cabàs que situa el Barça a tres punts del liderat i amb l’ànim recuperat. Més preparat.
Clica aquí per veure la retransmissió del partit minut a minut