Un Barça més imprecís que de costum torna a superar l’Atlètic (2-1) i fa valer el resultat de l’anada

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ

Sense patir en cap moment per la classificació però sense malgastar més energies de les necessàries ni oferir el joc convincent que l’ha enlairat els últims mesos, el Barça va garantir el seu bitllet per als quarts del torneig del KO amb un altre triomf contra l’Atlètic, el tercer de la temporada. Com es preveia, l’equip de Guardiola va fer valer l’1-3 del Calderón, però la parròquia blaugrana es va quedar sense l’espectacle desitjat. 

El tràmit va ser superat. I poca cosa més. No va ser una bona actuació del conjunt local, fred com l’ambient i imprecís com poques vegades. Davant un Atlètic amb l’amenaça constant del Kun Agüero –i això que amb prou feines va aparèixer, sobretot al primer temps– i un migcamp molt més poblat que a l’anada, al Barça li va costar trobar el ritme adequat de circulació i va navegar força en defensa, sobretot un Martín Cáceres visiblement nerviós. Amb dues accions seguides impròpies d’un central del Barça, l’uruguaià va posar l’ai al cor a la graderia.

Però no només ell. La defensa va badar en línies generals, i com a mostra la jugada del 0-1: una centrada de Simão que la defensa es va empassar, Pinto ni va olorar i que Sinama Pongolle va aprofitar. No va ser l’única ocasió permesa a un Atlètic de Javier Aguirre que, sortosament, no es va acabar de creure les seves opcions.

En atac, el Barça tampoc no es va mostrar gaire més encertat. I així va quedar reflectit en Bojan, un altre jugador de futur que està patint davant les exigències d’un entorn que l’any passat el va idolatrar i ara li demana interessos.

El de Linyola va ser el primer a malgastar una bona ocasió, en una acció en què li va mancar decisió de cara a porta després d’una bona recuperació de Hleb. Això sí, va aprofitar la segona que va tenir, just després del gol matalasser. Un bon remat de cap, important per desactivar les alarmes creades pel 0-1 però sobretot per a la confiança del davanter, tensió pura.

A la represa, la mateixa cançó. L’Atlètic va sortir més endollat i en pocs minuts va fer que Guardiola, preocupat, fes escalfar Carles Puyol i Leo Messi. Això va animar la grada fins al punt que els 50.000 espectadors van fer l’onada.

El capità del Barça no va tardar a sortir, afegint serenitat al darrere, mentre l’Astèrix del Barça s’ho mirava des de la banda, esbufegant davant les constants imprecisions dels seus companys. Fins que –a petició del públic?–, Pep Guardiola li va donar entrada a vint minuts del final, just quan el Kun, amb problemes musculars, era substituït.

Ovació de la grada per al seu ídol.
Messi no va tenir temps –ni necessitat– de brillar. Sí que ho va fer Iniesta amb una meravellosa jugada per la banda que va acabar amb el gol de Gudjohnsen. Era el 2-1, celebrat amb vehemència per Guardiola. El tècnic és el primer que creu en el seu discurs. Cada pas és important. Partit a partit cap als títols. Ahir, una victòria més.

PER LLEGIR LA CRÒNICA DEL PARTIT MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ