Calderón no aguanta
O quedava com un mentider que no dubta a vendre una paraula d’honor posada a prova amb tota pompa, o com un inepte que no té ni idea del que passa sota la seva taula. I Ramon Calderón va decidir que no aguanta més. Pressionat per la família, sobretot després que el deixés en evidència l’empleat cessat, Mariano Rodríguez Nanín, i una nova entrega del diari Marca, Calderón va decidir ahir al vespre deixar de ser el president del Reial Madrid.
La brama va començar a córrer poc abans de quarts d’onze de la nit. La premsa madrilenya en ple ho donava per fet. L’AVUI ho va poder confirmar de fonts bastant pròximes molt coneixedores de la situació de Calderón. Poc després, els mitjans madrilenys ja citaven fonts del club. Avui serà oficial i Vicente Boluda, vicepresident, agafarà el testimoni. Fins quan? Quatre dels últims cinc presidents –Calderón, Florentino, Mendoza i De Carlos– han tingut una sortida traumàtica.
El que és evident és que a Calderón no li quedava cap altra sortida. Tocat de mort per l’ofensiva del grup de comunicació Unidad Editorial (El Mundo va treure l’escàndol del vot per correu i Marca el de l’assemblea), l’estocada final va caure ahir, després que el mateix Calderón posés en joc dimecres la seva paraula d’honor.
Marca exhibia una col·lecció de fotos en què quedava clara la relació d’amistat entre gairebé tots els infiltrats en l’assemblea i la família Calderón, especialment amb el fill del president, que de moment aguantava l’envestida. Poc després, en un comunicat que feia públic el periodista Quique Guash, Nanín rematava la jugada: “Nanín ha volgut que se sàpiguen amb claredat quatre punts: 1. Nanín va presentar la dimissió a les dues de la tarda. En cap moment el president l’ha cessat. 2. Mai ha fet entrar els seus amics dins de l’assemblea. 3. Mai ha pres cap iniciativa pròpia. Sempre ha estat a instàncies del president. 4. El més important: que observem que en l’assemblea hi havia la germana del president, que tampoc és compromissària”.
“Nanín, un fenomen”
La traïció era absoluta. Calderón havia menystingut dimecres Nanín (un jove de 25 anys) dient que quasi ni el coneixia, pensant innocentment que ningú recordaria que tenia el despatx davant del seu, i que solia viatjar amb el primer equip fins que... es va destapar l’escàndol del vot per correu. O que ningú aniria a l’hemeroteca per recordar el discurs de victòria de la nit electoral: “Voldria donar les gràcies a tota la candidatura i especialment a Nanín, un fenomen, sense ell jo mai no hauria guanyat”.
La pressió es va fer insuportable i a la nit saltava la notícia. Fins avui no serà oficial. La junta es reunirà al matí per avaluar la situació. Boluda agafa la presidència, però hi ha discrepàncies sobre el futur. Un sector vol convocar eleccions a final de temporada, però un altre vol mirar d’esgotar mandat per tapar tot allò que s’hagi de tapar. El Liverpool i la Champions, a finals de febrer, poden marcar el calendari.
