El públic no es mulla
Seleccions Catalanes
La pluja va donar la treva desitjada però el Catalunya–Colòmbia d’ahir no va poder passar de les 30 mil persones a les grades. Es confirma així el que ja se sabia, que el model dels últims anys basat en amistosos nadalencs ja no satisfà la parròquia. A l’espera que arribin temps millors, i a falta d’una major implicació per part de la Federació Catalana i perquè no d’alguns jugadors, el públic català va preferir no mullar-se i el duel va servir per poca cosa més que per acomiadar Pere Gratacós amb una victòria en el partit número 201 de la selecció nacional. 2-1: triomf just però per la mínima, gràcies a un bon gol de Bojan al primer temps i un altre de Verdú a la represa.
L’immens Camp Nou no sembla l’escenari més adequat per un partit d’aquestes característiques. Ni la llotja d’autoritats es va omplir. Tampoc va ajudar el fred, intens, dels que glaça les mans i treu les ganes d’animar. Però tot plegat no pot servir d’excusa davant un desgast tant evident com generalitzat. Sort encara que l’afició colombiana no va fallar i va omplir les grades de banderes tricolors. Si no eren 15.000, poc faltava.
Eren pocs però la festa a l’estadi va ser important. No van faltar les banderes, els habituals càntics de suport a la selecció i els crits reclamant la independència. Molt més freds, en canvi, estaven els jugadors. Catalunya va tardar un bon grapat de minuts a escalfar i sort en va tenir de la bona actuació del jove Codina, tercer porter del Madrid.
Tot i l’absència final de Perea, que ho va veure des de la grada al no rebre el permís per jugar de l’Atlètic de Madrid, Colòmbia va plantar un 4-4-2 sobre el camp més agosarat a la pràctica que a la teoria. L’experimental equip tricolor –tampoc hi eren l’interista Córdoba ni el sevillista Mosquera– va sortir més endollat però va pecar d’inexperiència, cosa que Catalunya va saber aprofitar.
A tall d’exemple, l’acció del primer gol. Una clara ocasió dels sud-americans, abocats a l’atac, va degenerar en un ràpid contracop català conduit per Sergio Garcia. Amb una passada a l’espai, el jugador del Betis va deixar Bojan sol i el de Linyola, un dels més actius, va definir de manera sensacional. Segon gol amb la catalana i un partit molt complet per al blaugrana, que va acabar ovacionat per la grada. El millor de la jornada, juntament amb els debuts de Matamala –a seguir– i Jordi Alba.
A partir del gol, la tensió a la gespa es va incrementar, fruit sobretot d’una entrada de Marín sobre Sergio Busquets. Colòmbia no volia perdre de cap manera i s’hi va deixar l’ànima, destacant el bon partit de l’atacant Quintero, però a mesura que passaven els minuts la diferència de nivell amb el combinat català es feia més patent.
Damià, novament a passada de Sergio Garcia, va fregar el segon a tocar del descans, però va ser Verdú qui va aconseguir marcar, ja a la represa. La connexió entre el jugador del Depor i Bojan va portar de corcoll la defensa tricolor i en una acció entre tots dos va arribar la sentència.
Tot i el reguitzell de canvis, Catalunya no va abaixar el ritme i Colòmbia només va poder marcar en una acció molt afortunada a trenta segons del final. Gratacós va viure un comiat tranquil. I ara, què?.
